Cooperación

La sobirania alimentària garanteix el dret a l’alimentació i la sostenibilitat de la planeta

16 abril, 2021

  • Amb motiu del Dia Internacional de les lluites camperoles, el moviment internacional camperol fa una crida a visibilitzar les iniciatives de sobirania alimentària que han garantit el dret de les persones a l’alimentació sana i sostenible.
  • De la resiliència de les comunitats en aquesta pandèmia podem donar molt bon compte a Justícia Alimentària. Hem seguit teixint durant tot aquest temps una àmplia xarxa d’aliments de producció agroecològica, amb transformació i distribució local, i que asseguressin una alimentació sana a tota la població.

Precisament aquest 2021, en un context de pandèmia global, es compleixen 25 anys des que a la Cimera de l’Alimentació de 1996 la Via Campesina plantegés la “sobirania alimentària” com a proposta alternativa a el model que segueix avui causant fam, desigualtat i crisi climàtica.

La sobirania alimentària neix com a dret dels pobles a produir de manera autònoma aliments sans, nutritius i agroecològics, que respectin els recursos naturals i les cultures locals, a més de contribuir a la sostenibilitat de la planeta.

La pandèmia global ha evidenciat la fragilitat d’un sistema alimentari que no protegeix les persones que alimenten el món, i que abans de la crisi ja tenien serioses dificultats per alimentar-se a sí mateixes i les seves famílies.

La COVID-19 ha empitjorat aquesta situació per a molts treballadors agrícoles i alimentaris, augmentant els seus nivells de pobresa, la desigualtat i aprofundint la seva inseguretat alimentària.

A més, segons reflecteix l’Informe del Mecanisme de la Societat Civil i els Pobles Indígenes (MSC) els efectes a nivell global “han demostrat que les cadenes mundials de subministrament industrials recolzades per les polítiques neoliberals depenen de l’extracció i l’explotació de les persones i el planeta. Han comportat danys econòmics, financers, ambientals i socials i han agreujat el canvi climàtic i les desigualtats.” L’informe “Veus des dels territoris: De la Covid-19 a la transformació dels nostres sistemes alimentaris” contraposa aquests efectes perversos amb les respostes de les comunitats a la pandèmia, que, en canvi, “han promogut els valors de la comunitat, la solidaritat, la resiliència, la sostenibilitat i la dignitat humana.”

Com posem en pràctica la sobirania alimentària?

De la resiliència de les comunitats en aquesta pandèmia podem donar molt bon compte a Justícia Alimentària. Hem seguit teixint durant tot aquest temps una àmplia xarxa d’aliments de producció agroecològica, amb transformació i distribució local, i que asseguressin una alimentació sana a tota la població.

On? Teixint xarxes a Haití, Cuba, Bolívia, i Senegal …

A Haití hem continuat treballant a la xarxa de distribució de llavors, essencial per assegurar la producció d’aliments locals al país, que a més permet posar les bases d’una agricultura resilient a favor de la pagesia haitiana.

Preus justos

A Bolívia, les comunitats indígenes bolivianes no només produeixen col·lectivament: transformen, comercialitzen i consumeixen i reparteixen els beneficis entre tota la comunitat. Tota una experiència de sistema d’alimentació resilient que intentem reforçar i expandir.

Agricultura urbana equitativa

A Cuba donem suport al moviment d’Agricultura Urbana que garanteix el subministrament prioritàriament a escoles, hospitals, centres de maternitat, etc.

Al Senegal, alguns productes (peix, llet i hortalisses) estan perdent valor a causa de el tancament dels mercats setmanals per la COVID-19. És essencial, per això, assegurar una conservació òptima dels productes peribles amb bones infraestructures.

La pandèmia ha fet veure la importància de relocalitzar la producció i d’una bona xarxa de distribució que arribi als més vulnerables.

El nostre treball pretén enfortir sistemes alimentaris locals que assegurin una alimentació sana a tota la població.

Fem una crida a la solidaritat entre pobles per fer front a aquesta crisi, creant i donant suport xarxes. Els Estats han de disposar de xarxes de producció i distribució pròpies per alimentar la seva població. Només així podrem sortir de la crisi. Només així podrem posar en pràctica la sobirania alimentària i un model que garanteixi el dret a una alimentació adequada des de la justícia social.