Presentem «El meu primer verí», un informe sobre les fal·làcies de l’alimentació infantil

Justícia Alimentària presenta l’informe «El meu primer verí: la gran estafa de l’alimentació infantil», en el qual s’analitzen les fal·làcies dels productes processats per a nadons (0-3 anys) i tot l’entramat publicitari, d’avals mèdics, etiquetatge confús i reclams nutricionals enganyosos per recolzar que aquests productes són una alternativa còmoda i saludable al menjar casolà. La majoria d’aquests productes són altament processats, tenen un escàs valor nutricional i alguns d’ells són clarament insans, de mala qualitat i estan molt allunyats de les bondats inqüestionables de l’alimentació casolana.

L’organització ha analitzat els trucs publicitaris i de l’etiquetatge i, sobretot, s’ha centrat en el lloc on es compren i de qui reben l’aval, ja que aquests productes es compren, bàsicament, en supermercats i farmàcies i reben l’aval d’associacions pediàtriques tot i ser productes poc saludables. Les principals fonts d’informació que utilitzen les famílies per escollir els aliments infantils són: la recomanació pediàtrica -que inclou la farmàcia com a gran punt de venda-, recomanacions de persones properes, els anuncis de televisió i els reclams en els propis supermercats. A les farmàcies, per exemple, es compren la meitat de les llets de substitució i una quarta part dels cereals (el 28% del total). Segons Ferran Garcia, autor de la investigació: «aquest fet ens indica que la percepció” mèdica “de l’alimentació infantil està molt estesa i no ha estat casual, sinó que forma part d’un entramat de la indústria per vendre més sota el fals paraigua de la salut». A més, afegeix que s’aconsegueix donar a entendre que «si un potet s’anuncia per televisió i a més ho avala una associació de pediatria, l’opinió social és que ha de ser veritat i saludable; en cas contrari, “algú” ho prohibiria; res més lluny de la realitat».

A l’Estat espanyol es facturen 500 milions d’euros i es fabriquen 60.000 tones de producte alimentari infantil dividit en tres grans sectors: els derivats lactis de substitució, les farines i cereals (les farinetes) i els aliments sòlids texturitzats (els potets). A aquests cal afegir: postres industrials, galetes, aperitius, xocolates, etc. Es tracta de la gamma de productes amb major creixement de vendes dels últims anys. Això vol dir que cada família gasta més de 300 € anuals per nadó en alimentació industrial i que consumeix, per posar un producte exemple, 94 potets anuals.

Productes dirigits a la infància carregats de sucre

El principal problema d’aquest tipus de productes és que contenen alts nivells de sucre. Després d’analitzar els productes de les principals marques, s’observa que les farinetes contenen entre 21 i 23 gr de sucres cada 100 gr de mitjana. Això vol dir que, si un nadó consumeix aquestes farinetes durant uns 4 mesos, ingerirà només per aquest producte gairebé 1,5 kg de sucre. És important recordar que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no donar sucre ni sal a aquestes edats.

Un altre aspecte analitzat és que, tot i que la majoria d’aquests productes conté grans quantitats de sucre, no apareix en l’etiquetatge com a tal. Això és possible pel procés d’hidròlisi a què estan sotmesos els cereals i pel buit legal al respecte. Tot i que aquests productes contenen un 20-30% de sucre fruit d’aquest procés industrial, no apareix com a ingredient i, a més, s’etiqueten com a «0% sucres afegits».

La prevalença de malalties relacionades amb l’alimentació processada

El que s’entén actualment per alimentació infantil es va inventar als anys 20 del segle passat. Fins llavors, no existia cap categoria que s’anomenés «alimentació infantil» i la població menor de 3 o 4 anys, un cop deslletada, menjava menjar. No obstant això, avui dia, el primer problema de salut pública a l’Estat espanyol són les malalties relacionades amb la mala alimentació i algunes manifestacions d’això, com el sobrepès i l’obesitat, tenen una prevalença molt alta en la població infantil. És per això que el consum de sucre en edats primerenques ha portat al fet que l’OMS i múltiples governs europeus actuessin limitant (o recomanant la seva limitació en el cas de l’OMS) la publicitat infantil d’aliments excessivament ensucrats o implementant un etiquetatge clar. Encara que l’Estat espanyol està al capdavant dels països amb problemes de salut infantil derivats de l’alimentació insana, es troba a la cua dels països que apliquen mesures polítiques efectives per lluitar contra ells.

En aquest sentit, Justícia Alimentària reclama a l’Administració pública de l’Estat prohibir la publicitat d’aliments insans dirigits a la infància, prohibir la propaganda i venda d’aquests productes alimentaris en centres mèdics i farmacèutics, regular el conflicte d’interessos de les empreses en temes de salut i prohibir la participació d’organitzacions que tinguin conflictes d’interessos entre els seus objectius privats i públics en la presa de decisions sobre la salut pública.

Enllaç a l’informe!

Territori: Estat Espanyol