El capitalisme ha trobat en els nostres cossos un terreny propici per al negoci. La digitalització de tots els aspectes de les nostres vides i el protagonisme de la imatge en l’era de les xarxes socials han configurat un nou marc social: el culte al cos.

Ens endinsarem en les formes que adopta l’assetjament als nostres cossos, que es tradueix en la recerca del cos “ideal” i en la proliferació de mitjans per aconseguir-lo (ja sigui l’exercici, les dietes o la cirurgia estètica), en el negoci descomunal que s’hi genera al voltant i en les conseqüències sobre la salut.

Un recorregut que ens porta a la necessitat de polítiques públiques que regulin el mercat, protegeixin la salut i garanteixin el nostre dret a una alimentació saludable.

Fer esport (córrer, anar al gimnàs), seguir dietes (variopintes i miraculoses), “arreglar” el cos físicament (cirurgia estètica) són pràctiques en auge. I encara que puguin semblar diferents, tenen un objectiu comú: modelar els nostres cossos perquè siguin més atractius, joves i “saludables”. Tot això va acompanyat d’una varietat interminable de productes i serveis: indumentària especial per a cada esport, inscripcions a gimnasos i esdeveniments esportius, productes dietètics, suplements alimentaris, clíniques d’estètica…

Aquest hiperconsum al voltant del cos s’ha obert camí gràcies a la digitalització: el telèfon mòbil, amb l’accés que ens dona a tot en tot moment, les xarxes socials i el món influencer.

Tant el model ideal de cos com les tècniques per aconseguir aquest cos desitjat ens arriben mitjançant una publicitat omnipresent i diferent de la que coneixíem. En l’espai digital s’ha implantat un nou model publicitari molt més persuasiu que l’anterior, perquè ja no té una sola direcció. Ja no som mers receptors de missatges publicitaris, ara podem interactuar i sentir-nos part d’una comunitat (associada a un producte, a una marca).

El principal reclam publicitari és la salut: tot s’ha de fer per salut. Només cal fer una ullada als milers de missatges publicitaris vinculats amb la vida saludable. Hem d’“estar bé”, “sentir-nos bé”, “veure’ns bé”. I està a les nostres mans: cada persona és responsable del seu cos i de la seva salut. Així es crea una enorme pressió sobre el cos que indueix a realitzar pràctiques esportives, dietètiques i estètiques (i a consumir la infinitat de productes i serveis que hi van associats).

Cada vegada més ciutats compten amb maratons, mitges maratons, curses i més curses, que baten rècords de participació amb desenes de milers de persones inscrites. Córrer s’ha posat de moda. Una activitat a la qual s’associen valors com portar una vida saludable, però que és, sobretot, una pràctica mercantilitzada que comporta l’adquisició d’una gran varietat de productes.

El món influencer juga un paper destacat. A les xarxes socials s’hi exhibeixen entrenaments, lemes motivacionals, consells nutricionals, recomanacions d’indumentària, etc.

Els gimnasos també han experimentat un creixement exponencial, acompanyat d’un canvi de model. Fa una mica més d’una dècada, una bona part dels gimnasos eren municipals, mentre que ara proliferen els privats, destacant les cadenes de gimnasos de baix cost. Un negoci florent en el qual també han desembarcat els fons d’inversió.

I si parlem de negoci, cal destacar que el 2023 les vendes del sector esportiu van superar els 9.000 milions d’euros. Mentre que la despesa de les llars en béns i serveis esportius s’acosta ja als 4.500 milions d’euros.

El creixement del sector de la cosmètica i la cura personal és un altre indicador de l’assetjament al cos. Supera els 10.400 milions d’euros de facturació a l’Estat. Una de les seves expressions més contundents és l’augment de la cirurgia estètica. El 2021 es va arribar a 204.510 intervencions a l’Estat, un augment del 215 % en tan sols vuit anys.

Segons la consultora de mercats Nielsen, el 40 % de la població espanyola s’ha sotmès alguna vegada a un tractament de medicina estètica. La pressió extra sobre el cos de les dones es manifesta aquí en tot el seu esplendor: un 85 % de les intervencions són realitzades a dones.

El boom ha arribat també a les universitats: Cirurgia Plàstica Estètica i Reparadora va ser aquest any la segona especialització més demandada entre els estudiants de MIR.

Volem destacar la qüestió alimentària, perquè el culte al cos ha desencadenat una preocupació desmesurada per la “menjar saludable”. Es viu una autèntica obsessió per comptar calories, grams de greix o nivells de vitamines. I tot això ha fet proliferar dietes variopintes (que incorporen, redueixen o eliminen diferents nutrients o micronutrients), complements alimentaris i aliments “tunejats”. Una amenaça per a la salut i un negoci descomunal.

Davant aquesta preocupació per l’alimentació “saludable”, conviuen dues actituds:

• La recerca de la dieta ideal, basada en aliments ideals: lactis enriquits amb vitamines, productes “sense…” o amb un “contingut reduït de…”, o aliments enriquits amb “amb…”. Al mateix temps, s’ignoren els aliments que, de manera natural, aporten precisament allò que estem buscant.
• Atipar-se de suplements nutricionals.

Com s’ha convertit el menjar en una cosa tan complexa?

La invenció del cos ideal va acompanyada de la invenció de les dietes per aconseguir-lo. No parlem de les dietes tradicionals (com la dieta mediterrània), sinó de les dietes en sentit medicalitzat i, molt especialment, de les dietes “miracle”. Fórmules dietètiques per aprimar-se, amb interessos comercials més o menys directes, més o menys subtils, i plantejaments dietètics estranys que poden comportar riscos per a la salut.

La proliferació d’aquest tipus de dietes és indiscutible, però quina opinió té la ciutadania? L’Enquesta de coneixements, actituds i pràctiques sobre dietes miracle en la població espanyola indica que:

• El 90 % de les persones creu que no funcionen.
• El 82,6 % pensa que els seus efectes són principalment negatius.
• El 73,7 % considera que las dietas milagro son un problema.
• El 73,7 % considera que les dietes miracle són un problema.

Podem trobar des de vitamines, minerals, omega 3, probiòtics i un llarg etcètera (centenars de productes) que, normalment, porten associats reclams sobre salut o nutrició, fins a productes dietètics per a esportistes i productes per al control del pes.

Entre els productes per a persones que fan esport, destaquem els batuts de proteïnes. A les xarxes socials hi ha milers d’influencers dedicats a muscular i a fer recomanacions per modelar el cos, i beuen batuts de proteïnes. S’ha instal·lat la idea que, si es fa exercici, cal prendre’n; i, de fet, per portar una vida activa convé prendre un extra de proteïnes. Les vendes d’aquests productes s’han disparat.

Però hi ha més.

Pel que fa als productes per al control del pes, ens trobem amb els substituts d’àpats per reduir la ingesta d’aliments, ja sigui per substituir tota la dieta o algun àpat.

Ejemplos serían las barritas de Bicentury, las gominolas para adelgazar de biManán o los productos “quema grasas” de infinidad de marcas. Lo llamativo es que se trata de productos ultraprocesados con unos ingredientes que no parecen precisamente muy saludables (en el informe analizamos algunos de ellos en detalle).

Ens referim als coneguts com a aliments funcionals que, suposadament, tenen efectes beneficiosos per a la salut. Poden ser productes als quals s’han retirat nutrients “perjudicials” o se’ls han afegit nutrients considerats beneficiosos. Gairebé sempre són aliments més processats que els seus equivalents convencionals. I no és estrany trobar persones que consumeixen poca fruita i verdures en general, però incorporen a la seva dieta aliments industrialitzats enriquits amb vitamines, minerals i fibra.

Com a criteri general, els aliments “normals” tenen moltíssimes més propietats saludables que els “funcionals”. Tot i això, aquests últims són un gran negoci. El 2022 van facturar gairebé 160.000 milions d’euros i es preveu que el 2026 arribin als 200.000 milions d’euros.

El preu a pagar per l’obsessió del culte al cos és una pressió sobre les nostres vides que afecta, precisament, la nostra salut. Destacarem dues conseqüències greus: els Trastorns de la Conducta Alimentària i la gordofòbia, que tenen cada vegada un impacte més gran en la societat.

Las conductas alimentarias son inseparables del contexto social, económico y cultural en el que tienen lugar. Y es desde ahí desde donde queremos mirar el preocupante aumento de algunos Trastornos de la Conducta Alimentaria (TCA) como la anorexia y la bulimia.

Es calcula que a l’Estat hi ha unes 400.000 persones amb algun trastorn de la conducta alimentària, de les quals 300.000 tenen entre 12 i 24 anys. I és que apareixen en edats cada vegada més primerenques: en els últims quatre anys s’ha constatat un increment del 15 % en menors de 12 anys.

l rebuig cap a les persones grasses (la gordofòbia) és molt present a la societat, encara que no sempre ens n’adonem. El més habitual, quan veiem persones grasses, és pensar que són mandroses, golafres, deixades, que s’alimenten malament, que no fan exercici… La persona grassa és vista, sobretot, com algú que no fa prou per cuidar-se. Aquesta idea, basada en prejudicis, no té en compte la diversitat dels cossos ni tots els factors que incideixen en el fet que una persona sigui grassa o tingui sobrepès.

El cos gras és percebut com un cos fracassat, un cos que caldria corregir. I és discriminat en tots els espais de la seva vida: comentaris o insults en espais públics i a les xarxes socials, assetjament escolar, exclusió laboral, marginació en l’esport…

Fins i tot en l’àmbit mèdic.

El nou ordre neoliberal defensa a ultrança el mercat i l’individualisme. Així, la cura del cos, la salut i l’alimentació recauen sobretot en cada persona, que suposadament disposa de prou informació i llibertat d’elecció.

Però en la vida real, tant la informació com la capacitat d’elecció estan fortament influenciades pels interessos de la gran indústria. Ens enfrontem a un mercat desregulat i a una oferta interminable de productes i serveis, promoguts per una publicitat omnipresent i altament persuasiva.

• Restricció d’aliments i disminució de calories: a més d’indicar els pocs aliments “permesos”, són restrictives calòricament (600–800 kcal). Normalment són monòtones, insegures, difícils de seguir i amb efecte rebot quan s’abandona la dieta.
• Dissociades: no es permet el consum de certs aliments junts. No estan basades en cap estudi científic i s’allunyen del que es coneix com a “dieta saludable”.
• Per hores: els aliments s’han de consumir en determinats moments del dia. No hi ha prou estudis que les avalin i poden allunyar d’una alimentació equilibrada.
• Cetogèniques: s’elimina el consum d’hidrats de carboni i es potencia el de proteïnes. L’organisme comença a cremar greix mitjançant una via metabòlica en què es produeix una gran quantitat de cossos cetònics, que poden provocar falta de gana, cetosi a la sang, mal alè o risc de problemes cardiovasculars.
• Un únic aliment: a banda de les dificultats per dur-les a terme, poden ser perilloses per la manca de nutrients.

La llista de noms és infinita; aquestes són algunes de les més conegudes i seguides:

• Dissociades:

  • Dieta de Hay o dissociada

  • Règim de Shelton

  • Dieta Hollywood

  • Dieta de Montignac

  • Antidieta

• Hipocalòriques desequilibrades:

• • Dieta “pren-ne la meitat”

  • Dieta Gourmet

  • Dieta Dunkan

  • Dieta Zero

• Excloents: sense lípids ni proteïnes, com la dieta del Dr. Pritikin o la del Dr. Haas. Sense hidrats de carboni, com la dieta de Scardale, la dels astronautes, la de Hollywood, la d’Atkins, la de Lutz o la de la Proteïna Líquida.

• Efecte rebot. Un cop finalitzada una dieta molt baixa en calories, és habitual recuperar el pes perdut; fins i tot és freqüent que se superi el pes original. Segons l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (AEDN), el 69 % dels pacients que realitzen aquest tipus de dietes acaben recuperant el seu pes.
• Problemes de salut. Sovint són dietes deficitàries en vitamines i micronutrients, fet que pot provocar, sobretot a llarg termini, problemes greus per a la salut. La Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica adverteix que “les dietes miracle podrien augmentar el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis, diversos tipus de càncer, insuficiència renal i hepàtica, així com osteoporosi”. Segons l’AEDN, set de cada deu pacients abandonen les dietes miracle pels efectes secundaris que els provoquen.
• Dèficit de rendiment intel·lectual i físic. Segons els experts de l’AEDN, aquest és un dels efectes adversos que provoquen aquest tipus de dietes, que poden donar lloc també a problemes psicològics com depressió, ansietat o irritabilitat, a més de causar debilitat a les ungles o pèrdua de cabell.
• No són personalitzades. Proposen una mateixa dieta per a totes les persones, que evidentment tenen historials mèdics i de salut molt diferents.

L’Associació Americana del Cor ha analitzat les principals dietes que se segueixen avui dia. Entre les que obtenen millors puntuacions hi ha la dieta nòrdica, la mediterrània o la vegetariana; i entre les pitjor puntuades, la baixa en hidrats de carboni, la paleolítica, l’Atkins o la keto. En les seves conclusions diu que aquestes dietes pitjor puntuades són patrons dietètics “molt preocupants”, fins i tot amb un seguiment òptim, ja que promouen la restricció de grups d’aliments considerats essencials per a una dieta cardiosaludable (llegums, cereals integrals) i permeten fonts riques en greixos saturats que es desaconsellen enèrgicament.

• Promet una pèrdua de pes ràpida.
• No inclou recomanacions d’activitat física.
• Promou canvis a curt termini en lloc d’assolir objectius sostenibles.
• Se centra en un sol tipus d’aliments o elimina qualsevol grup d’aliments.
• No es pot mantenir durant gaire temps.
• Presenta una adequació nutricional qüestionable.
• No proporciona advertiments sanitaris per a persones amb malalties cròniques.
• No disposa de proves científiques que avalin les seves afirmacions.

Has topat amb una “dieta miracle” i el millor consell que es pot donar és: fuig-ne.

• Deixar d’alimentar la cultura de la dieta.
• Parlar de salut integral.
• Parlar d’alimentació en un sentit ampli.
• Assenyalar les burles i el bullying.
• Apostar per l’esport inclusiu.
• Deixar de comentar els cossos aliens.
• Abandonar la idea que ho sabem tot d’algú només amb mirar-lo.
• Visibilitzar la diversitat corporal.
• Treballar per la inclusió social i laboral de les persones grasses.
• Donar veu a l’activisme que lluita contra la gordofòbia.

És un medicament per a la diabetis tipus 2 que s’està utilitzant de manera indiscriminada contra l’obesitat. Simplement perquè entre els seus efectes secundaris (nàusees, vòmits i diarrea, pancreatitis aguda, necrosi intestinal o risc de mort sobtada) hi ha l’aprimament.

La farmacèutica danesa que el produeix, Novo Nordisk, utilitza l’obesitat com a reclam publicitari amb missatges com “L’obesitat és una malaltia” i “L’obesitat pot matar”. Una campanya que juga perillosament amb l’estigmatització i la medicalització extrema de l’obesitat i utilitza tots els tòpics que alimenten la gordofòbia.

Això sí, és el segon fàrmac més venut i el 2024 va facturar 16.030 milions d’euros.

Si t’interessa aquest tema, a l’informe ho expliquem amb detall.