Carn de canó

Consum desmesurat

Mengem molta carn? Les dades no deixen cap dubte: mengem no gaire, sinó moltíssima carn. I, especialment, mengem una barbaritat de la carn més insana: la vermella i la processada. Mengem sis vegades més carn de la recomanació màxima, i això és molt; però, a més, mengem deu vegades més carn vermella de la recomanada i vuit vegades més de la processada. I què podem dir de la població infantil espanyola? Menja entre 3,5 i 4 vegades més carn que el màxim recomanat; 3,5 vegades més carn vermella i entre el doble i el triple de processada.

(*Dades extretes de la FAO)

Que el consum excessiu de carn ens emmalalteix és un fet inqüestionable. Per això, les recomanacions nutricionals públiques posicionen les carns a l’esglaó del consum moderat i les vermelles i processades, al de l’ocasional. La recomanació oficial de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) -que és pràcticament la mateixa que la de l’OMS i l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN)- recomana que el consum de carn vermella i elaborats carnis hauria de ser ocasional i el de carns blanques, de dues o tres vegades per setmana.

Segur que, fins ara, mai no t’havies plantejat que un embotit, a nivell de recomanació de salut, és pràcticament el mateix que un Bollycao, oi?

Què té de dolent la carn per a la nostra salut?

Els components crítics de la carn i derivats el consum excessiu dels quals ens emmalalteix són bàsicament de tres tipus: greixos insalubres, sal i productes cancerígens com els nitrits i nitrats.

Els tres components es presenten en més quantitat a les carns vermelles i processades. De fet, la carn processada podria anomenar-se, amb més exactitud, nitrocarn; i ens ho pensaríem dues vegades abans de consumir-la.

La pèrdua de salut per culpa d’una alimentació insana atribuïble al consum excessiu de carns se sitúa al voltant del 60%. De fet, té lògica. Les carns són la principal font de greixos saturats i sal, i aquests són dos dels tres ingredients que estan més involucrats a les nostres malalties. L’altre ingredient és el sucre. Per tant, podríem dir que la carn i el sucre expliquen la major part dels problemes de salut vinculats amb l’alimentació.

Si a l’Estat espanyol es mengés la quantitat de carn recomanada:

• hi hauria 270.000 persones menys amb malalties cardiovasculars
• 1,8 milions de persones menys amb diabetis
• cada any es podrien evitar 17.500 casos de càncer colorectal i 8.200 defuncions per aquesta mateixa malaltia.

Som el primer país d’Europa en l’ús d’agrotòxics i antibiòtics a la ramaderia. Quines conseqüències té això? Els pesticides i altres substàncies agrotòxiques i l’abús dels antibiòtics també tenen conseqüències nefastes per a la salut humana. Es calcula que més de 3.000 persones moren cada any a l’Estat espanyol per culpa de la resistència als antibiòtics, i moltes més pateixen complicacions i reducció de la qualitat de vida.

Encara no creus que siguis carn de canó? Doncs fes una ullada als comptes.

Les despeses en salut pública relacionades amb les malalties derivades de l’excés de consum de carn pugen a 7.400 milions d’euros (costos directes i indirectes). Això suposa una despesa per persona de 157 euros/any, cosa que equival al 13 % del total de la despesa sanitària pública per habitant.

El negoci de la carn, altament rendible per a la indústria càrnia, ens surt realment car a la resta de la societat.

Qui ens emmalalteix, que pagui.