El lobby del sucre
Avui dia es consumeixen aproximadament 165 milions de tones de sucre, a l’any és a dir 23 kg anuals per càpita. El sucre és un mercat multimilionari, suposa exactament 47.000 milions de dòlars l’any.
El sucre és global i les empreses que el controlen també. Durant segles, el sucre ha estat la substància més important del mercat mundial, un comerç dominat per un petit grup de companyies transnacionals britàniques, franceses, alemanyes i nord-americanes, algunes de les quals formen part d’aquest sector des dels temps de l’esclavitud. Actualment, els 10 primers països productors de sucre representen aproximadament el 75% de la producció mundial. La principal empresa estatal espanyola (Azucarera Ebro, amb més d’un 80% de quota de mercat) pertany a ABP/AB Sugar. L’altra sucrera a Espanya (ACOR) està associada a Tereos. Totes dues són al top 5 del rànquing d’empreses sucreres al món.
La indústria sucrera és un dels lobbies més potents a nivell agroalimentari. Despleguen un ampli ventall d’estratègies i eines que conflueixen en tres objectius principals:
1 Aconseguir l’aval científic i l’aval de les administracions públiques, els seus discursos, propostes i productes.
És ben conegut que la base científica és un pilar fonamental en els contextos legislatius i de consum, per això la Indústria alimentària compta amb un potent braç acadèmic: l’Institut IEDAR (Institut d’Estudis del Sucre i la Remolatxa) la missió del qual és “servir la societat espanyola i el conjunt de les institucions de l’àrea d’alimentació, educació i salut mitjançant l’impuls de la investigació científica i la divulgació d’hàbits i de conductes alimentàries saludables per a tot el conjunt dels ciutadans”. L’activitat principal d’IEDAR és finançar i difondre investigacions científiques que normalment donen resultats acords amb els interessos de la indústria.
2 Bloquejar les propostes que incideixen en les causes reals de la mala alimentació i substituir-les per altres de pròpies que actuen com a pantalla de protecció.
Un exemple clàssic del seu poder va ser el del 2003, quan la indústria es va sentir particularment atacada per un estudi de l’Organització mundial de la salut (OMS) on s’afirmava que la ingesta de sucre hauria de constituir no més del 10% de la presa individual diària de calories. La indústria va moure peça amb rapidesa i va anar al Congrés dels Estats Units amb una proposta per eliminar l’aportació del Govern dels Estats Units a l’OMS.
3 Unir la imatge a la salut, emetre el missatge que són un actor que fa molts esforços per aconseguir una alimentació sana.
A l’Estat espanyol la màxima representació dels interessos de la indústria és la Federació Espanyola d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB), un dels lobbies més influents de l’Estat. Des del 2012 la FIAB compta amb una Unitat de Nutrició que col·labora en aquells projectes de les grans marques alimentàries que relacionen la comunicació i la nutrició: pàgines web, dossiers informatius, bloc consumidor, etc.
Avui dia, tota empresa alimentària important compta amb un programa, pàgina web o fins i tot amb un institut dedicat a la salut i la nutrició sovint relacionat amb societats mèdiques. Els experts independents d’aquestes organitzacions són habituals dels mitjans de comunicació, tant generals com especialitzats, i juguen un rol fonamental en la construcció d’un discurs monolític dirigit a l’opinió pública.
L’estratègia comunicativa de la indústria consisteix a presentar-se com un actor compromès amb la lluita contra l’obesitat i la mala alimentació, per això hi ha nombroses fundacions vinculades a la indústria que organitzen col·loquis i simposis científics sobre temes de salut. La seva estratègia comunicativa dedicada al públic general es basa a repetir fins a la sacietat aquests 6 missatges:
“El sucre és un aliment tan necessari com la resta”:Financen i difonen estudis científics que posen en dubte la relació causa-efecte del consum excessiu de sucre amb les malalties).
“No hi ha aliments bons ni dolents, tot depèn la dieta en conjunt”: Sempre difonen missatges positius evitant avisos sobre els riscos per a la salut del consum excessiu de certs aliments o ingredients).
“El problema de l´obesitat és un problema de mals hàbits, sedentarisme i la falta d´exercici”:Els missatges són sempre prou abstractes amb frases del tipus: dieta variada, dieta sana, dieta equilibrada, vida sedentària, etc.
“La mala nutrició és un problema individual de mala elecció en la compra o el menjar“: En cap cas assenyalen els aspectes socioeconòmics i estructurals que influeixen en la dieta de les persones ni la manca d’informació objectiva i que s’enfronta el consumidor a hora de comprar o ingerir aliments.
“Les famílies són les principals responsables de l’obesitat infantil”: En cap cas atorguen cap responsabilitat a la publicitat o el màrqueting en els problemes de salut o el consum d’aliments malsans.
“No hi ha evidència científica entre el consum excessiu de sucres i la malaltia”: especialment l’obesitat, el sobrepès i les malalties associades.
Des de 25 Grams demanem:
L’Estat espanyol és l’únic de la UE amb més d’un milió d’habitants que no tenen una llei d’accés a la informació pública. El projecte de llei de transparència, accés a la informació i bon govern, aprovat pel Consell de Ministres el 27 de juliol de 2012, i que està sent debatut al Congrés actualment, es troba per sota dels estàndards internacionals.
Des de 25 Grams exigim l’elaboració d’una llei de transparència del lobby que inclogui el sector alimentari, així com una llei d’accés a la informació pública que segueixi els estàndards internacionals en aquest camp.
Veure Informe Lobby: «Portes giratòries, conflictes d’interessos i amistats perilloses entre la indústria alimentària i els organismes de salut»
Actúa ja
459 persones ja han signat.
"*" indicates required fields
