Impactes socials
El treball a les plantacions de canya de sucre als països productors és considerat un dels més durs del món. Els treballadors estan exposats a alts nivells de risc i durant l’època de safra arriben a treballar fins a 16 hores diàries amb uns salaris inferiors a 2 euros/dia.
L’esclavitud a les plantacions de canya de sucre no és un mite ni un mal record, és molt actual. Els informes del mateix Ministeri de Treball de Brasil revelen que les plantacions de sucre fan servir bona part dels 25.000 treballadors que, segons els càlculs de l’Organització Internacional del Treball (OIT), treballen al Brasil en condicions semblants a l’esclavitud. Només el 2009, gairebé 2.000 treballadors van ser alliberats als canyars del país.
“Al Brasil, els jornalers treballen extenuants jornades per aconseguir salaris al voltant de 800 reals/mes (menys de 300 euros)”.
La mà d’obra és tan barata a la recollida manual de canya de sucre que, per arribar a un salari de misèria es requereixen jornades extenuants: algunes estimacions calculen que, per tallar una mitjana de 12 tones de canya per dia, el treballador ha de caminar vuit quilòmetres, donar desenes de milers de cops de poda i perdre vuit litres d’aigua.
“A les plantacions sucreres bolivianes hi treballen uns 7.000 nens i nenes”
El treball infantil és una denúncia habitual a les plantacions. A Bolívia, per exemple, durant els mesos de maig a octubre, període en què es realitza la collita de la canya de sucre al departament de Santa Cruz, es mobilitzen unes 30.000 persones migrants. En aquestes plantacions hi treballen uns 7.000 menors, dels quals el 27% no estan acompanyats de cap familiar. Durant la safra, nens, nenes i adolescents, en companyia d’adults, viuen amuntegats en campaments precaris on són freqüents els talls amb matxets, les picades d’escurçons i les cremades.
Les investigacions de l’organització especialitzada en treball esclau Reporter Brasil assenyalen que a les plantacions de canya de sucre «les persones temporeres viuen sense dret a aigua ni a menjar, en allotjaments infrahumans, humiliats, sense poder tornar a casa. Gairebé tots són migrants, que es van portar des dels seus llocs d’origen per mitjà d’enganys sobre les condicions de treball, i que, un cop al lloc de destinació, han de pagar el deute del viatge i comprar el menjar al seu explotador. El cercle es tanca sobre ells: sota certes condicions, és molt fàcil transformar el sistema salarial en una eficaç forma d’esclavitud moderna, molt més lucrativa, per cert, que aquesta antiga esclavitud colonial en què el propietari havia de mantenir l’esclau durant els anys 365 dies de l´any. Ara, acabats els mesos de collita, la persona és sistemàticament abandonada a la sort».
Acaparament de terres per a la producció de sucre. Des de l’any 2000 s’han adquirit, a través de més de cent transaccions de terres a gran escala, com a mínim quatre milions d’hectàrees per a la producció de sucre. En alguns casos, aquestes adquisicions han suposat la violació de drets humans, la pèrdua de mitjans de subsistència i gana per als petits productors i les seves famílies.
El sucre com a agrocombustible. La canya de sucre es considera una de les primeres matèries més rendibles per a la producció d’etanol, i el seu mercat mundial creix a gran velocitat. Al sucre se li afegeix, per tant, un nou ús a part de l’alimentari, i això també permet vincular la indústria alimentària amb l’energètica i amb les noves polítiques de fals ambientalisme.
Aquest augment de la demanda és una de les causes que ara aquests terrenys es facin servir per al cultiu comercial, en lloc de dedicar-se a la petita producció agrícola que és la base de la sobirania alimentària i el dret a l’alimentació de les comunitats pageses.
República Dominicana: el pes dels segles
Des de 25 Grams hem estat a República Dominicana, parlant amb els empleats que estan treballant a les plantacions de canya al país, el 95% dels quals són immigrants haitians. També amb antropòlegs i membres de les organitzacions pageses dominicanes, els quals denuncien la situació de risc i vulnerabilitat en què es troben com a treballadors/es del camp. T’expliquem el que hem vist en 4 minuts:
Bolívia: Generacions de Zafreros
També hem visitat les plantacions de canya a Bolívia, un país igualment afectat per les condicions socials i laborals a què estan subjectes els treballadors i treballadores de la canya de sucre, entre els quals hi ha treballant uns 7.000 nens i nenes. Hem parlat amb ells, amb el sindicat de treballadors del camp, agrònoms i organitzacions de dones. Ens compten la seva situació i els problemes amb què han de bregar cada dia en 4 minuts:
Actúa ja
458 persones ja han signat.
"*" indicates required fields
