25 grams

Des de la infància i al llarg de tota la nostra vida, les persones estem exposades a missatges publicitaris. Diàriament som bombardejades per missatges que influeixen directament i indirectament les nostres compres, les alimentàries també, és clar. De tots els mitjans, el televisiu és el més utilitzat per la indústria dels aliments per difondre els seus missatges, essent també el mitjà on s’inverteix més.

Televisió, nens/es i menjar escombraries.Encara lluny de ser immunes, les persones adultes tenim la capacitat d’entendre la dimensió persuasiva de la publicitat, els nens i les nenes no. En no tenir aquesta capacitat, la població infantil es converteix en un sector altament vulnerable, ja que diposita una gran confiança en els anuncis. De fet, el 67% dels nens i nenes fan peticions específiques d’aliments quan acompanyen els seus pares a comprar, per això la indústria alimentària dediqui una atenció especial a captivar la població infantil.

“Des dels 10 anys un nen o una nena ha après de memòria de 300 a 400 marques”.

Es calcula que el 20% de la publicitat emesa al llarg del dia és de menjar o beguda i es concentra a les hores en què els més petits estan asseguts davant de la televisió. El bombardeig d’anuncis de caramels, brioixeria industrial, begudes de tota mena, xocolata i menjar ràpid augmenta de manera significativa en horari infantil. Els nens veuen una mitjana de 34 anuncis al cap del dia i més de 19.000 anuncis cada any.

“Els menors espanyols entre 3 i 12 anys són els segons que més temps passen davant de la televisió a tot Europa”

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va intentar fer sonar l’alarma al seu informe Màrqueting d’aliments rics en greixos, sal i sucres per als nens, en què advoca clarament per limitar la venda i publicitat d’aliments que propiciïn l’obesitat infantil i ja ha exigit als Governs que prenguin cartes a l’assumpte.

“4 de cada 5 aliments que es publiciten als espais infantils, són de menjar insà”.

Posar límit a la publicitat de menjar escombraries per a nens/es. L’únic sistema regulador existent a l’Estat espanyol és el codi PAOS (Publicitat, Activitat, Obesitat i Salut), es tracta d’un sistema d’autoregulació promogut per la indústria alimentària que afecta la publicitat d’aliments i begudes adreçada a la població infantil, el codi PAOS no segueix les recomanacions donades per l’OMS en tant que només aborda l’ètica de la publicitat, però no la qualitat nutricional del producte publicitat ni la freqüència d’emissió.

Tots els països del nostre entorn han pres mesures per protegir la infància de la publicitat, especialment pel que fa a alimentació. Al Regne Unit des del 2007 hi ha una normativa estatutària que prohibeix la publicitat d’aliments poc saludables durant l’emissió o immediatament abans-després de programes on la proporció d’espectadors menors són com a mínim un 20% més que la proporció de nens respecte a la població en general. En altres països com Noruega, Àustria, Flandes i Luxemburg la publicitat està prohibida abans i després de les emissions infantils, a més el codi PAOS s’incompleix sistemàticament.

Des de la campanya 25 grams exigim una regulació estricta de la publicitat d’aliments i begudes malsanes adreçada a la infància, transformant l’actual Codi PAOS i el mecanisme d’Autoregulació en una normativa de compliment obligat que prohibeixi les diferents formes de publicitat d’aliments insans dirigides a la infància.

També demanem que hi hagi un control efectiu de la publicitat i distribució de l’alimentació malsana en totes les seves formes als centres educatius.