Enverina’m

Una bona alimentació és la base de bona salut. Tot i això, avui dia l’alimentació insana s’ha convertit en una qüestió de salut pública de primer ordre a l’Estat espanyol.

En analitzar les dades sobre salut, riscos sanitaris i causes de mort i malaltia a tot el món, apareix una evidència realment inquietant: menjar ens emmalalteix. A aquesta segueixen altres evidències: menjar és el que més ens emmalalteix; i menjar ens emmalalteix cada cop més.

L’alimentació insana està directament implicada en les malalties principals que afecten la població. El sobrepès i l’obesitat, les malalties cardiovasculars o la diabetis tipus II en són una bona mostra.

L’evolució a l’alça de l’excés de pes i l’obesitat infantil a l’Estat espanyol és alarmant i preocupant. En tan sols dues dècades, les xifres s’han triplicat i actualment, el nostre país encapçala la llista de població infantil amb excés de pes a Europa, sent a més una de les més altes del món. Un de cada dos nens té sobrepès a l’Estat espanyol (45% en nens, 40% en nenes). El sobrepès infantil no és només un problema actual, sinó que suposa un llast de salut que arrossegaran la resta de les seves vides, tot deixant seqüeles difícils de revertir. L’obesitat infantil augmenta considerablement el risc d’una varietat de situacions adverses per a la salut: diabetis tipus II, apnea obstructiva del son, hipertensió, dislipidèmia, síndrome metabòlica, problemes cardiovasculars i fins i tot càncer i trastorns de la conducta. Tot plegat implica una reducció de la seva esperança de vida en més de deu anys. El control de l’obesitat i el sobrepès, doncs, s’hauria d’iniciar en la infància. Es tracta d’una població molt sensible i vulnerable a la mala alimentació, per això cal donar una gran prioritat a la prevenció de l’obesitat infantil. La població adulta no es queda enrere. Les darreres dades indiquen que, per sexes, el 47% dels homes i el 33% de les dones tenen excés de pes i un 14% i un 17,5% són obesos, respectivament. L’obesitat i el sobrepès s’associen a un gran nombre de malalties i problemes de salut, com ara malalties cardiovasculars, diabetis, colesterol, trastorns de l’aparell locomotor o alteracions psicosocials.

Les malalties cardiovasculars tenen un vincle amb el 40% de totes les morts a l’Estat espanyol. Hi ha una correlació clara i àmpliament documentada entre la prevalença de malalties cardiovasculars i els següents elements de la dieta:

• Excessiu consum de greixos saturats
• Baix consum de fruites, verdures i cereals sense refinar
• Excessiu consum de sal

Pel que fa a la diabetis, s’ha demostrat que, sense cap dubte, la diabetis tipus II està estretament relacionada amb la dieta insana, concretament, amb el consum excessiu de sucres afegits¹. L’estudi més recent sobre la prevalença d’aquesta malaltia ha revelat que a l’Estat espanyol, l’11,2% de la població (més de cinc milions de persones) saben que tenen diabetis, però, a més, hi ha un altre percentatge de persones que pateixen la malaltia i no ho saben. Parlem de gairebé un 30% de la població amb problemes de glucosa. La diabetis és també més freqüent en homes que en dones i el doble de freqüent en les persones obeses que en les no obeses.

Des del punt de vista econòmic, les tres malalties juntes suposen gairebé el 20% de la despesa sanitària anual a l’Estat espanyol. Dit d’una altra manera, un de cada 5 € que gasta la sanitat pública a l’Estat ho inverteix a tractar de guarir la malaltia que genera, entre altres factors, l’alimentació insana.

Alguna cosa està passant amb la nostra dieta quan en els últims anys s’observa un creixent clam de veus (encapçalades per l’Organització Mundial de la Salut) que alerten dels seus perills, quan es creen centenars de campanyes ciutadanes a diversos països, quan hi ha una resposta creixent (tot i que encara molt tímida) d’algunes administracions en forma d’intervenció sobre els preus dels aliments insans, la regulació de la publicitat adreçada al públic infantil o l’etiquetatge d’aliments fent-ho més clar i entenedor. Ja es pot constatar empíricament un canvi de consum que va virant, encara que lentament i de forma desigual en funció del grup social, cap a aliments que es promocionen (de vegades fins i tot ho són) com a locals, frescos, naturals, sans o nutritius. Lamentablement, tres quartes parts de la nostra dieta no n’és res, i és un fet comprovable. En algun moment de la història recent, alimentar-nos va passar de ser un acte nutritiu a ser una causa de malaltia.

Pandèmia mundial

Segons les últimes dades del macroestudi Global Burden of Disease (Càrrega mundial de morbiditat), publicat recentment a The Lancet², una dieta inadequada és el factor de risc que més problemes causa en la nostra salut i responsable del 21% de les morts evitables. Dit d’una altra manera: gairebé 1 de cada 4 persones al món mor a causa d’una dieta inadequada i aquesta mort podria ser evitable.

En conjunt, una dieta inadequada és el que més problemes causa a la nostra salut. L’estudi ha analitzat 14 factors de risc relatius a l’alimentació per separat que, en combinació, van ser responsables del 21% de les morts.

Aquestes dades estan corroborades en els darrers informes per l’Organització Mundial de la Salut, que destaca l’alimentació insana com la crisi de salut més important a nivell mundial i com la principal causa mundial de les discapacitats. Per exemple, l’obesitat i l’excés de pes, segons aquesta organització internacional, és responsable del 44% de la càrrega de diabetis i el 23% de la càrrega de cardiopaties isquèmiques, i entre el 7% i el 41% de la càrrega d’alguns tipus de càncer són atribuïbles al sobrepès i l’obesitat.

Una de cada tres persones al món pateix obesitat, un 23% més que el 1980. A Europa la xifra s’eleva al 58%, és a dir, una de cada dues.

El risc de mort primerenca augmenta al voltant del 30% cada 15 quilograms extres.

A deu països europeus, inclòs l’Estat espanyol, les investigacions mostren que l’obesitat duplica les probabilitats de no poder viure una vida activa normal.

En el cas de l’Estat espanyol, a més, es constata que el factor de risc principal que està reduint la salut de la població és l’alimentari.

En vista de tot això, la lluita contra les conseqüències de la mala alimentació hauria de ser una prioritat absoluta de les administracions competents.

No afecta tothom per igual

Els estudis mostren que el consum d’aliments insans i els impactes en salut associats a aquest consum difereixen molt i sistemàticament entre els diferents grups socials. No tothom menja igual de sa i no és degut a una elecció individual, sinó a un conjunt de causes i efectes estructurals. De la mateixa manera que la salut ve determinada per la nostra renda, també ho és la nostra dieta i, com en una carambola, els problemes de salut que genera aquesta dieta. Una desigualtat en salut és un tipus especial de diferència en salut, o en els factors amb més influència sobre la salut, en la qual els grups socialment desavantatjats sistemàticament experimenten pitjor salut o més riscos de salut que els grups més rellevants. Podem ressaltar tres aspectes bàsics en aquest fenomen:

En primer lloc, les diferències es produeixen entre els grups més rellevants socialment (amb posicions més altes a la jerarquia de riquesa, poder i/o prestigi) i tots els altres. En segon lloc, les diferències són sistemàtiques i, finalment, poden modificar-se políticament. Una de les funcions de la salut pública, i de la seva existència, hauria de ser reduir i eliminar aquestes desigualtats, entre altres coses. Tanmateix, paral·lelament al concepte de desigualtat en salut –que indica importants diferències de salut sistemàtiques i evitables entre diferents grups socials– apareix el de desigualtat en alimentació; i paral·lel al concepte de salut pública apareix el d’alimentació pública, perquè els seus efectes transcendeixen l’àmbit particular i entren al col·lectiu, al de les polítiques públiques.

És obligació de les administracions competents lluitar per una alimentació justa, sana i equitativa dins de les seves societats. Els darrers informes dedicats a les desigualtats socials assenyalen que els dos determinants socials més importants en els impactes sobre la salut de les alimentacions insanes són la classe social i el gènere.

Tot això contrasta amb certa ideologia dominant, segons la qual emmalaltir o morir prematurament estaria condicionat principalment per la nostra herència genètica i els nostres hàbits de salut lliurement elegits (no engreixar-se, fer exercici, beure amb moderació, no fumar, etc.), de la mateixa manera que menjar més o menys sa dependria sobretot de nosaltres i nosaltres, sent l’alimentació un acte purament individual pràcticament independent dels fenòmens socials i col·lectius. Menjar insà seria fruit d’una decisió individual prèvia (cada persona seria culpable de les pròpies malalties per “no haver-se cuidat”).

Els sotasignats, per contra, constatem que l’alimentació insana no és un problema individual. És una pandèmia amb causes clarament sistèmiques i estructurals. Davant aquestes causes, no serveixen les mesures amables basades en petites campanyes educatives sobre bons hàbits alimentaris. Com en altres problemàtiques estructurals que afecten la major part de la població, les respostes han de ser polítiques i coordinades.

Hi ha la necessitat duna política pública que abordi decididament el conjunt de causes comprovades ja empíricament i denunciades per tots els organismes internacionals independents.És imprescindible una política pública forta que modifiqui els aspectes socials, econòmics i culturals que provoquen l’alimentació insana.

S’hi pot actuar i si es fa, s’aconsegueixen resultats. Les polítiques públiques adequades poden modificar els hàbits alimentaris de la població i això té uns beneficis per a la salut inqüestionables.

Com es va convertir l’alimentació en un problema?

No hi ha una raó única que expliqui l’actual epidèmia d’alimentació insana. És la combinació d’una sèrie de factors, però el més important de tots és sens dubte el canvi del nostre patró alimentari, que ha suposat un increment molt significatiu del consum d’aliments amb alt contingut de greixos insans, sucres afegits i sal. A l’Estat espanyol ha augmentat el consum d’aquests tres components crítics entre un 40-70% (en funció del nutrient). Els sucres afegits, els greixos insans o l’excés de sal no viatgen al buit, no es teletransporten a les nostres boques: el vehicle principal que els allotja és l’alimentació processada. Actualment, el 70% de la nostra dieta es basa en aliments processats. I no estem parlant de processos de manipulació tradicionals com el tall en llesques, desossat, picat, pelat, trituració, tall, neteja, desgreixat, espellofat, mòlt o refrigeració, ni d’altres processats mínims, sinó de l’absoluta predominància de productes amb ingredients afegits per tal d’alterar-ne les qualitats organolèptiques (sabor, aspecte i textura) o les seves característiques de conservació, transport, emmagatzematge o preu.

La progressiva industrialització dels nostres aliments és un factor, però també ho són la progressiva desconnexió entre la població i els aliments, el seu origen, varietat, temporalitat, cuina i cultura, combinat amb un ús constant sofisticat de promoció i persuasió per part de les grans corporacions alimentàries.

Les corporacions alimentàries han esdevingut un agent poderosíssim amb enorme capacitat de condicionar el sistema de producció i consum alimentari. El seu enorme pes també influeix de manera notable en les decisions polítiques, i s’ha convertit en un dels principals lobbies al món i també a l’Estat i la resta d’Administracions. Només cal recordar la seva obsessió per no diferenciar aliments amb bon o mal perfil nutricional, fet que ha derivat en el bloqueig sistemàtic de tota iniciativa acadèmica i política que intenti aplicar els diferents models de perfils nutricionals existents actualment, entre ells, els aprovats per l’oficina de l’OMS a Europa o els que segueixen enterrats al calaix de l’Administració europea des del 2009. Perfils que han demostrat la seva utilitat per elaborar polítiques públiques que intentin limitar el consum o publicitat dels aliments amb un perfil nutricional pitjor.

Gràcies a la seva acció, tenim una absència gairebé total de polítiques públiques que aborda el tema de l’alimentació insana com es mereix en virtut de la gravetat dels impactes que està generant. L’estratègia desenvolupada per les administracions per combatre l’obesitat, el sobrepès, la diabetis, les malalties cardiovasculars i altres malalties associades s’ha focalitzat a atribuir la responsabilitat a les decisions individuals i no als determinants socials que han fet que una de cada cinc persones emmalalteixen a causa del que mengen.

No només salut

El sistema alimentari actual, basat en l’alta industrialització alimentària, l’especulació financera amb l’alimentació i l’abandonament de la preferència comunitària, té múltiples efectes nocius. Un dels més importants és la destrucció de l’agricultura familiar i dels sistemes alimentaris locals. La desaparició de l’agricultura i la ramaderia familiars no deixa cap dubte.

Així mateix, les persones dedicades a l’agricultura i la ramaderia cada cop tenen menys eines per poder produir i amb més condicionants que en dificulten la viabilitat econòmica. A això s’uneix l’alta concentració de les corporacions alimentàries i de distribució, cosa que dificulta un mercat lliure, i hi ha una posició de domini sobre la part agrària.

Al mateix temps, a causa de diferents acords comercials tendents a la globalització alimentària, es permet la introducció a la Unió Europea d’aliments en la producció dels quals s’utilitzen substàncies prohibides a la mateixa UE. És a dir, no hi ha reciprocitat en les condicions de producció de la UE i les importacions procedents de tercers països. El model de producció europeu és el més exigent del món pel que fa als requisits higiènics sanitaris de producció, cosa que hauria de ser una garantia per al consumidor europeu. No obstant això, es permet l’entrada d’aliments que no compleixen aquests estàndards, tirant per terra els esforços de les productores i productors comunitaris.

Aquests condicionants exigits per les autoritats comunitàries a la producció agrària comunitària suposen, a més, un sobrecost per a l’agricultura i la ramaderia europees. Tot i això, els preus en origen són cada vegada més baixos, mentre que els preus al consumidor final es mantenen o fins i tot augmenten en plena crisi econòmica.

Per tant, les corporacions alimentàries i la distribució no només pressionen les consumidores i consumidors per guiar la seva elecció, sinó també el món agrari, amb una clara posició de domini a tot el mercat, des de la granja a la taula.

En els darrers 50 anys, a l’Estat espanyol s’han perdut 112 explotacions al dia i, darrerament, la intensitat de l’extinció s’ha incrementat: en els darrers 8 anys són 255 les pèrdues al dia. I no només a la fase productiva, qualsevol iniciativa a petita escala en les fases de transformació i comercialització tendeix a seguir la mateixa sort.

Les grans corporacions alimentàries i la gran distribució són, literalment, el negoci alimentari. Però hi ha més i pitjor: són aquests dos actors els que ostenten el poder de determinar què es produeix, on, com i quin preu, i també què es menja, on, com i quin preu. El binomi gran corporació alimentària i gran distribució té el monopoli de l’alimentació.

El sistema alimentari globalitzat té la seva contrapart al camp, ja que les corporacions alimentàries i de distribució busquen models agraris sense agricultors; poc respectuosos amb el medi ambient; que aposten pels cultius transgènics i, quan estigui permès, per animals clonats i que busquen productes globalitzats i estandarditzats, convertits en commodity, amb què s’especula als mercats financers.

El sistema agrari globalitzat impacta directament al medi ambient, provocant la pèrdua de biodiversitat, l’aparició de substàncies com a pesticides i nitrats a les aigües superficials i subterrànies, la pèrdua de matèria orgànica del sòl, l’acidificació, etc.

Aquest model corporatiu està desplaçant i destruint el model d’agricultura social i sostenible, respectuosa amb el medi ambient, que fixa la població al medi rural i que és garant de seguretat alimentària, oferint productes diferenciats, nutritius i de proximitat en un món cada cop més globalitzat.

L’alternativa

Enfront d’una dieta insana, basada en aliments altament processats, amb quantitats excessives de sucres afegits, greixos insans, sal i altres components que poden ser nocius per a la salut, hi ha un sistema alimentari alternatiu, cada cop més reconegut i buscat per la societat, basat en produccions d’agricultura familiar i social, de proximitat, amb aliments de temporada, diversos, poc processats i altament nutritius.

L’alimentació sana no ens serà proporcionada, majoritàriament, per les grans corporacions alimentàries de gran format predominant a l’actual sistema alimentari, sinó que necessitem una agricultura i ramaderia amb moltes agricultores i agricultors, familiar, socialment responsable, que produeixi els seus aliments per a la majoria social del país.

Per tot això:

Considerem que les principals causes que ens trobem davant d’un dels problemes de salut pública més grans del país es troben en l’absència d’una política integral que garanteixi el dret a una alimentació adequada; la permissivitat perquè la promoció dels aliments processats s’imposi a l’entorn social, incloses les escoles i els centres educatius; la regulació deficient de la publicitat i el màrqueting d’aquest tipus d’aliments, especialment centrada en la població infantil; la manca de reglamentació perquè la informació que arriba als consumidors sobre aquests productes sigui veraç, no indueixi a confusió i frau i adverteixi clarament dels seus riscos; i la manca de polítiques impositives que ajudin a reduir el consum de certs aliments insans, promovent els que sí que ho són.

Les nostres demandes

Les associacions, organitzacions socials i professionals que subscrivim aquest manifest ens agrupem a l’Aliança per una Alimentació Saludable per demanar el desenvolupament i la implementació urgent d’una política que reverteixi la situació actual. En concret, demanem:

1. La regulació estricta de la publicitat d’aliments i begudes malsanes dirigida a la infància, transformant l’actual Codi PAOS i el mecanisme d’autoregulació en una normativa de compliment obligat que prohibeixi les diferents formes de publicitat d’aliments insans dirigides a la infància.
2. Establir un etiquetatge obligatori per a tots els productes alimentaris i begudes que indiqui de manera senzilla i clara si contenen altes, mitges o baixes quantitats dels ingredients implicats en les malalties vinculades al consum excessiu, en funció de les recomanacions de l’OMS. Les etiquetes han d’advertir clarament del risc que significa el consum habitual de productes amb continguts alts d’aquests ingredients.
3. Prohibir l’etiquetatge d’aliments amb mencions com a “natural”, “artesanal” i altres que consisteixin en frau i que portin a la confusió del consumidor, alhora que generen una falsa diferenciació respecte als productes veritablement produïts d’aquesta manera.
4. Garantir que als centres educatius hi hagi opcions saludables d’alimentació, i que hi hagi un control efectiu de la publicitat i distribució de l’alimentació malsana en totes les seves formes, modificant l’actual Document de consens sobre l’alimentació en centres educatius per una normativa de compliment obligat que elimini les formes de publicitat, promoció i distribució d’aliments malsans als centres educatius.
5. Incloure mesures impositives sobre els aliments malsans que permetin desincentivar-ne el consum, així com reduir els impostos sobre les opcions alimentàries saludables, en particular productes frescos o amb mínims processats. A més d’actuar sobre el consum, aquestes mesures poden permetre obtenir ingressos que reverteixin en el finançament del sistema de salut.
6. Fomentar el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia familiar, social, sostenible, orientada al dret a una alimentació sana per al conjunt de la població, establint facilitats per a la transformació i comercialització d’aquest tipus de model de producció.
7. Incorporar elements a l’àmbit educatiu que actuïn sobre l’ambient alimentari insà, actuacions com introduir elements de cuina i salut alimentària a l’àmbit curricular, menjadors escolars de proximitat o els horts escolars.

Notes al peu:

1. Cal recordar que el 80% del sucre consumit a l’Estat espanyol és d’importació, amb la qual cosa a més dels aspectes destacats en salut, cal afegir-hi els impactes ambientals i socials. Si consumíssim només el sucre local, no superaríem el límit recomanat per l’OMS.

2. http://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(15)60692-4/fulltext