Educar per fer front a la crisi ecosocial des de l’alimentació

Article d’opinió de Núria Llabrés, coordinadora de Justícia Alimentària a les Illes Balears

Publicat de manera original al XOC del Diario de Menorca

Vivim un moment clau per al futur de la humanitat: la crisi ecosocial és el repte més gran que tenim per davant. Aquesta crisi, que afecta tant les persones com la natura, ja està provocant problemes de salut i posa en perill la manera de viure que coneixem arreu del món, tant al nord com al sud global.

Quan parlem de crisi ecosocial, ens referim a una crisi doble: ecològica i social. Hem traspassat els límits naturals del planeta, aquells que permeten que la Terra sigui un lloc habitable i just. Segons un estudi publicat el 2023 per Johan Rockström i el seu equip, ja hem superat sis dels nou límits planetaris. Si no canviem el rumb, estem abocats al col·lapse d’ecosistemes bàsics per a la vida.

Un dels factors claus d’aquesta crisi és el sistema alimentari actual, que se sustenta en la producció agroindustrial d’aliments a gran escala, que demanda molta energia de recursos naturals i químics, amb una distribució globalitzada i un consum deslocalitzat i basat en la seva major part en productes processats. Aquest model agreuja els grans reptes globals i genera desigualtats socials, econòmiques i ambientals, tant en l’àmbit global com en el local:

–        Vulnera el dret a una alimentació adequada i, indirectament, altres drets com el de l’educació o la sanitat.

–        Crea un impacte social i genera fam, cosa que afecta de manera greu les poblacions rurals a països del sud (principals productores d’aliments) i especialment les dones, ja que aquestes són les principals garants de l’alimentació al món.

–        Empitjora les conseqüències del canvi climàtic a causa de l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle derivada del transport d’aliments, la producció de fertilitzants i agrotòxics, la desforestació, l’envasat, la refrigeració i el malbaratament d’aliments.

–        Contamina les aigües, erosiona el sòl i propicia una pèrdua de biodiversitat a causa de l’expansió dels monocultius altament dependents de productes contaminants.

–        Crea desequilibris territorials a causa de la despoblació del medi rural per falta de rendibilitat en el cas del nord, i per acaparament de terres i l’expulsió de la població dels territoris, tan freqüent al sud global.

–        Causa impacte de gènere i limita a les dones l’accés i el control de recursos productius i dels mercats, cosa que força la seva migració i èxode rural, la valoració insuficient de la seva feina, tant de tasques reproductives com productives, i la invisibilització de la seva aportació a l’economia.

–        Propicia impactes sobre la salut com l’obesitat i la malnutrició.

–        Crea impactes sobre la cultura de les societats consumidores amb la pèrdua de la cultura alimentària i la gastronomia local.

La FAO considera que no hi haurà desenvolupament sostenible sense transformar els sistemes alimentaris, per això en el seu Marc Estratègic 2022-2031 per donar suport a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible plantegen la transformació cap a sistemes alimentaris més eficients, inclusius, resilients i sostenibles, amb l’objectiu d’aconseguir una millor producció, una millor nutrició, un millor medi ambient i una vida millor sense deixar ningú enrere.

En aquest sentit, i recollint l’objectiu d’aquestes «4 millores», si volem afrontar els grans reptes globals —com el canvi climàtic, la pèrdua de sòl fèrtil o la crisi energètica—, hem de canviar la manera com ens alimentam. Necessitam un sistema agroalimentari més local, de temporada, basat en l’agroecologia i menys dependent del petroli i l’agroindústria.

Des de Justícia Alimentària, treballam per introduir aquests temes en l’educació secundària. Volem que l’alumnat entengui com el que menjam afecta el món i que tengui eines per actuar per una alimentació més saludable, justa i sostenible. En aquest sentit, la normativa educativa acompanya aquest procés, ja que la LOMLOE, demana que es treballi des d’aquesta perspectiva ecosocial: formant joves crítics, compromesos i capaços de transformar la realitat.

Durant els cursos 2023/2024 i 2024/2025, diversos instituts de Menorca han participat en el projecte «Canvi climàtic i alimentació. Construint entorns alimentaris sostenibles», que hem duit a terme amb el suport de la Direcció General de Cooperació del Govern de les Illes Balears. A través de Situacions d’Aprenentatge adaptades a diferents matèries, s’ha connectat el currículum amb els grans reptes del planeta.

L’acompanyament al professorat i la formació, juntament amb el CEP, ha estat clau per a dissenyar situacions d’aprenentatge d’unes 10-12 sessions en alguns centres, o s’han incorporat sessions a programacions existents, que complementaven els continguts ja treballats. S’han posat a disposició del professorat diversos recursos que faciliten i acompanyen la introducció de la perspectiva ecosocial a l’aula.

Conèixer el sistema alimentari global i els seus impactes, els diferents models de producció i consum d’aliments, els productes de temporada, la comparativa entre els productes quilomètrics i de proximitat, els impactes de la producció industrial de la carn tant al nord com al sud global, la dimensió del malbaratament alimentari o les bases d’una alimentació saludable i sostenible, són algunes de les accions que s’han desenvolupat amb l’alumnat.

Aquesta feina, a més, també ha comptat amb la col·laboració de diverses entitats de l’illa. És el cas del GOB i APAEM que han apropat l’alumnat al món rural per conèixer l’agroecologia i les varietats locals o l’Aliança Menorca sense Plàstic que ha treballat la connexió entre l’alimentació i els plàstics. També ha participat l’associació Es Far Cultural que ha introduït el món del pòdcast com a eina per difondre i comunicar, o diversos artistes locals que han ajudat a treballar el contingut a través de l’art, com la glosa o el rap, la pintura o l’escultura. L’expressió artística ha estat una vessant que hem introduït en aquest projecte, pensant la transferència del coneixement i la consolidació de continguts des d’un àmbit diferent, més creatiu i engrescador per a l’alumnat. Aquests són alguns exemples de com el centre pot obrir-se a l’entorn més proper, conèixer iniciatives que avancen en la transició cap a un sistema alimentari més just, saludable i sostenible, i que l’alumnat en formi part activa.

Si volem societats més sanes i resilients, cal educar amb mirada comunitària, recuperar vincles amb la natura i posar en valor allò comú, local i col·lectiu. La crisi ecosocial demana una resposta valenta, i l’educació, tant en l’àmbit formal com no formal, n’ha de ser un dels pilars principals.