Què amaga el food delivery?
21 juny, 2022
Cada vegada dediquem menys temps a cuinar a les llars, fet que explica l’augment en els últims anys dels serveis de food delivery, el consum dels quals s’ha incrementat un 55% en els darrers 5 anys. Aquest model de negoci contribueix a l’expansió del menjar fem, caracteritzat sovint per un alt consum de carn i aliments processats. També promou la precarietat laboral, tal com denuncien els col·lectius de riders, i fomenta la pèrdua d’enllaços: menjar sol, a qualsevol hora, davant de l’ordinador, són pràctiques cada cop més freqüents.
El repartiment de menjar a domicili també contribueix a la crisi ecològica i climàtica, per l’elevada ocupació de combustibles fòssils que impliquen els desplaçaments i la inassumible quantitat de residus plàstics que generen els envasos. És a dir, aquest model va en contra del que necessitem: una alimentació sana, que recuperi les relacions de proximitat i amb menys empremta de carboni.
Quina és la petjada ecològica d’una hamburguesa que arriba a casa teva amb moto? I la d’un menú principalment vegetal, local i ecològic que us porten a casa en bici? Són les preguntes que ens hem formulat i les respostes confirmen que l‟adopció d‟una dieta basada principalment en aliments vegetals, produïts al territori amb tècniques ecològiques, pot contribuir en gran mesura a frenar l‟emergència climàtica.
Ho pots comprovar en aquest vídeo: Què et demanes avui?
Una altra de les conclusions que reflectim al vídeo és l’enorme impacte que tenen els residus. Això posa en evidència la necessitat d’implantar mesures d’adquisició d’envasos retornables, de manera que l’envàs deixi de ser un producte efímer i es reutilitzi per allargar-ne la vida útil. També hem comparat les emissions d´un menú saludable i sostenible (compost principalment per vegetals locals de producció ecològica) preparat en un menjador comunitari amb el mateix menú preparat a casa.
Amb això, hem pogut comprovar que al menjador s’optimitza la despesa energètica del cuinat i l’adquisició de matèries primeres, produint menys emissions que en preparar el mateix menú a diverses cuines unifamiliars, cosa que parla molt bé de les cuines comunitàries com a proposta social i ambientalment sostenible.
En conclusió, podem dir que un menú basat en aliments vegetals d’origen ecològic i local, cuinat a casa o en un establiment del barri són les millors opcions alternatives al food delivery. Un exemple més que no podem separar “saludable” de “sostenible” ni cap d’aquests dos conceptes de “comunitari”.
I si no tens temps per cuinar, aposta pels restaurants del barri, prioritza la gastronomia tradicional, evita cadenes de menjar ràpid, busca plataformes que garanteixin els drets laborals dels riders i tria establiments que et permetin portar el teu tupper, pensant sempre en aquests tres ingredients inseparables: salut, sostenibilitat i comunitat.