25 grams

El sobrepès i l’obesitat, les noves malalties del segle XXI. A dia d’avui, el sobrepès a l’Estat espanyol afecta el 63% dels homes i el 45% de les dones i l’obesitat el 19 i el 16% respectivament. Aquestes xifres resulten especialment preocupants en el cas dels nens i nenes, ja que l’estat espanyol se situa al capdavant del sobrepès infantil a Europa, i és colíder mundial al costat dels EUA.

La pandèmia del sobrepès i l’obesitat són el cinquè factor principal de risc de defunció al món. A més del problema en si, hi ha les malalties associades a aquest, el 44% de la càrrega de diabetis, el 23% de la càrrega de cardiopaties isquèmiques i entre el 7% i el 41% de la càrrega d’alguns càncers són atribuïbles al sobrepès i l’obesitat.

“La pandèmia del sobrepès i l’obesitat són el cinquè factor principal de risc de defunció al món”.

Així que ens trobem davant del problema top pel que fa a la salut mundial. Així ha estat declarat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS): el principal problema de salut a què s’enfronta la humanitat. També ho és a nivell estatal. I al centre d’aquesta epidèmia s’hi situa la dieta.

El paper del sucre en la dieta. Un dels sospitosos habituals de la mala alimentació és el sucre. Què hi té a veure l’increment del consum de sucre amb l’increment de l’obesitat? Hi ha nombrosos indicadors que apunten a aquesta afirmació. L’espanyol mig menja quatre vegades més de la quantitat de sucre que l’OMS recomana al dia. No pensem que és fàcil portar el control, el 75% del sucre que ingerim no el veiem, és invisible, es tracta de sucre afegit als aliments processats.

“El 75% del sucre consumit ho és via indirecta, a través dels aliments, és el sucre invisible”.

Aleshores, no es tracta d’un problema individual, d’elecció lliure i informada, el problema de la mala alimentació té fonamentalment causes estructurals, és un problema col·lectiu que només té solucions col·lectives i respostes polítiques.

L’evolució de la dieta ens detracta com a grossos i mandrosos. Si ens comparem amb la generació dels nostres avis o fins i tot amb la dels nostres pares identifiquem un generós augment en la ingesta de carn, més consum de sucres, més presència dels greixos i olis vegetals acompanyats d’un important creixement del consum d’aliments refinats i processats. Aquestes tendències se sumen al dràstic descens en el consum de llegums i grans, aliments bàsics a la piràmide alimentària.

“A l’estat espanyol a les darreres dues dècades el consum de sucre s’ha incrementat en un 20%”.

Mesures per frenar aquesta pandèmia. Si l’obesitat i l’excés de pes han estat identificats com els problemes de salut més preocupants a nivell mundial, des de la campanya 25 Grams, volem saber i ens preguntem: Què estan fent les diferents administracions amb aquest problema? I quin rol juga un dels lobbies més poderosos del planeta, el de la indústria sucrera, perquè el consum segueixi augmentant? Quina posició ocupa el consumidor en tot això? Està prou informat i protegit?

Hi ha diversos governs de la Unió Europea (Dinamarca i Hongria, per exemple) que han implementat mesures impositives sobre els aliments malsans. Altres països com Finlàndia apliquen impostos sobre els dolços (caramels, xocolata, productes a base de cacau, gelats). El govern francès va introduir el 2011 un impost per als refrescos ensucrats a raó de 7,16 euros per hectolitre.

Des de la campanya “25 grams” exigim que s’incloguin mesures impositives sobre els aliments malsans que permetin desincentivar-ne el consum, així com estudiar la possibilitat de reducció d’impostos sobre les opcions alimentàries saludables.

També, i en lluita contra l’obesitat infantil, especialment preocupant a l’estat espanyol, exigim que es garanteixi que als centres educatius hi hagi opcions saludables d’alimentació, i que hi hagi un control efectiu de la publicitat i distribució de l’alimentació malsana a totes les seves formes.