Enverina’m

Campanya contra el menjar que ens emmalalteix.

Firma

Per què mengem malament?

L’alimentació insana no és pas un problema individual. Es tracta d’una pandèmia les principals causes de la qual són sistèmiques i estructurals.

La indústria alimentària ha esdevingut un agent poderosíssim amb enorme capacitat de condicionar el sistema de producció, el consum alimentari i les decisions polítiques.

  1. Els aliments processats

    El 70% del que mengem són aliments processats. La nostra dieta ha canviat i avui dia consumim un excés de sucres, greixos insalubres i sodi. Aquests ingredients crítics viatgen a través de l’alimentació processada.

    + Saber més

    A l’Estat espanyol s’ha incrementat molt considerablement el consum dels ingredients esmentats, malgrat que la immensa majoria de la població sap que cal reduir-los. Aquesta aparent contradicció és el resultat d’un dels grans trucs de màgia de la indústria alimentària, amb la indispensable ajuda de les administracions implicades: són a tot arreu, però ningú no els veu. Són els ingredients B, i es troben a l’ombra.

    - Saber menys

  2. Sense agricultura no hi ha menjar

    L’alimentació s’ha industrialitzat. La major part dels nostres aliments ja no provenen n del camp. La predominant dieta insana i la desaparició dels sistemes alimentaris locals de base pagesa són les dues cares de la mateixa moneda.

    + Saber més

    S’ha abandonat l’agricultura sostenible, pagesa i familiar, centrada en la producció d’aliments saludables, propers, diversos i de temporada. Ara és la gran indústria alimentària la que fabrica els aliments, i els processa amb una bona càrrega de components insans. A l’àmbit de la distribució les grans cadenes s’han apoderat de la comercialització. Tot això vol dir que s’han abandonat els circuits curts de producció, comercialització i consum alimentari. Un reduït nombre de grans empreses controlen la producció i venda dels aliments. La publicitat fa la resta.

    En el marc de la II Conferència Internacional sobre Nutrició organitzada per la FAO i l’OMS, que va tenir lloc a Roma a finals del 2014, les dues organitzacions van assenyalar com la principal causa de la situació alimentària del món i la vulneració constant del dret humà a una alimentació adequada el fracàs de l’actual sistema agroalimentari, generador no només de l’alarmant estat alimentari del món, sinó també d’altres efectes altament negatius tant socials (impacte a les poblacions rurals, especialment a les dones, desequilibris territorials, impactes sobre la cultura de les societats ), com a ambientals (canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, contaminació de les aigües, erosió dels sòls).

    D’aquí que ambdues organitzacions fessin una crida als Estats i les Administracions de tot el món perquè reconeguin el paper de l’agricultura familiar pagesa i els mercats alimentaris locals com a peça clau en la lluita contra la fam i la mala nutrició.

    - Saber menys

  3. L’insuportable preu de l’alimentació sana

    Una altra de les causes de la mala alimentació és la dificultat per accedir a una dieta sana.; és a dir, el preu de l’alimentació sana respecte de la insana i la possibilitat real de compra d’aquests aliments.

    + Saber més

    Aconsellar el consum d’aliments sans i nutritius (que és la base de les accions polítiques de les administracions estatals i autonòmiques) és inútil si les persones no tenen prou ingressos per comprar-los o si no són fàcils d’aconseguir.

    Les dades referents a l’Estat espanyol indiquen una diferència de preu de 1,4€ per persona i dia entre una dieta sana i una altra insana1. Per a una família, això pot suposar més de 100 € per setmana, una xifra que per a les classes populars pot determinar que les opcions de compra no siguin les més saludables. Per a moltes famílies de baixos ingressos, aquest cost addicional representa un autèntic obstacle per a una alimentació més saludable. Sens dubte, el preu de l’alimentació saludable impedeix que les classes populars puguin seguir les recomanacions nutricionals.

    - Saber menys

  4. La publicitat

    A la societat actual vivim immersos en la publicitat. Des de la infantesa i al llarg de tota la nostra vida, som receptors permanents de missatges publicitaris. La nostra capacitat real de decidir conscientment el que comprem és molt menor del que suposem.


    + Saber més

    A l’Estat espanyol, els sectors d’alimentació i de distribució inverteixen en publicitat més de 1.000 milions d’euros. Això vol dir que un de cada quatre euros gastats en publicitat està relacionat amb els aliments. L’últim any els dos sectors que més han incrementat la despesa publicitària han estat la de l’alimentació (13%) i la de les begudes (10%).

    - Saber menys

  5. El públic infantil

    La població infantil és un objectiu molt interessant per a les empreses anunciants. S’estima que hi veu una mitjana de 95 anuncis al dia, més de 34.000 a l’any2. A l’Estat espanyol es creen en un any al voltant de 5.000 campanyes adreçades al públic infantil3.

    + Saber més

    Per influir en aquest públic és habitual que s’utilitzin ganxos comercials: joguines, articles col·leccionables, concursos, cupons, jocs, etc. L’ús d’aquests ganxos es concentra, justament, en els aliments més insans: menjar ràpid, cereals per esmorzar i xocolates, galetes, gelats, saboritzants per llet, productes lactis, sucs i begudes gasoses, gelatines, fideus, aperitius i salses de tomàquet4. S’anuncia el contrari del que es recomana.

    La publicitat infantil a l’Estat espanyol està regulada pel Codi PAOS (Publicitat, Activitat, Obesitat i Salut), promogut per la mateixa indústria alimentària i que les empreses signants es comprometen voluntàriament a respectar. Aquest codi és un absolut fracàs. No diu res sobre la qualitat nutricional dels aliments publicitats, no és de compliment obligat, no està controlat per organismes públics i, a més, s’incompleix sistemàticament.

    - Saber menys

  6. L’etiquetatge

    L’etiqueta hi juga un paper essencial. Per a la persona consumidora és una via fonamental per accedir a la informació sobre el producte que comprarà.

    + Saber més

    Però la perspectiva de la indústria és una altra. Per a les empreses alimentàries, les etiquetes són una part central de les seves estratègies de venda. L’envàs i l’etiqueta són un espai publicitari primordial: transfereixen el missatge directament a la persona consumidora i són menys costosos que una campanya publicitària. Dediquen quantiosos recursos al seu disseny tractant que atreguin l’atenció cap al producte. A les etiquetes es desenvolupa una autèntica competició de seducció i conquesta per part de les empreses.

    No és casual que la complexitat acompanyi l’etiquetatge d’aliments. Els resultats de diversos estudis indiquen que les etiquetes sovint aporten més opacitat que no pas transparència. Tendeixen a desorientar més que informar.

    - Saber menys

Enverina’m és una campanya de Justícia Alimentària amb la col·laboració d’AECID il’Elankidetza – Agència Basca de Cooperació al Desenvolupament.

Aquesta campanya compta amb el suport de la Cooperació Espanyola a través de l’Agència Espanyola de Cooperació internacional per al Desenvolupament (AECID) i del Govern Basc a través de l’Elankidetza – Agència Basca de Cooperació al Desenvolupament.

El seu contingut és responsabilitat exclusiva de Justícia Alimentàriai no reflecteix necessàriament la postura de l’AECID ni de l’Elankidetza – Agència Basca de Cooperació al Desenvolupament.

Actúa ja

1.094 persones ja han signat.

"*" indicates required fields

Nom*
Aquest camp només és per validació i no s'ha de modificar.

Actualitat relacionada

  • CampañasCooperaciónInvestigaciónSense categoritzar

    Webinar sobre publicidad y etiquetado en República Dominicana. El 25 de junio de 2021 analizaremos la problemática que supone la falta de regulación del etiquetado de los alimentos industrializados y la publicidad de los mismos, [...]

  • Sense categoritzar

    Artículo de opinión de Javier Guzmán, director de Justicia Alimentaria Publicado originalmente en El Periódico La evidencia científica es incuestionable. La alimentación insana es ya la primera causa de enfermedad y pérdida de calidad de vida en el mundo, [...]

  • Sense categoritzar

    Justícia Alimentària presenta l'informe «El meu primer verí: la gran estafa de l'alimentació infantil», en el qual s'analitzen les fal·làcies dels productes processats per a nadons (0-3 anys) i tot l’entramat publicitari, d'avals mèdics, etiquetatge [...]