Justícia Alimentària incita a la població de Vic a debatre sobre el futur del mercat municipal

L’estrena del documental Reclama el teu mercat! i la presentació de l’experiència del Mercat d’Oxirondo (Bergara) va despertar l’interés del públic que omplia de gom a gom la sala d’actes de la Biblioteca de Vic Pilarin Bayés

Les intervencions de la tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Vic i del director i l’investigador de Justícia Alimentària coincideixen en la importància de la participació ciutadana i la bona voluntat política per revitalitzar el mercat municipal

L`èxit de l’esdeveniment obra la porta a més consultes d’altres ajuntaments amb voluntat de transformació del seu mercat municipal

Bet Piella, primera tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Vic i regidora de Comerç va donar la benvinguda a Justícia Alimentària a la sala de la Biblioteca de Vic Pilarin Bayés, va anunciar una sèrie de jornades per ampliar el debat al voltant del futur del mercat de Vic i va compartir una sèrie de reflexions per entendre el moment clau per definir un model de futur viable i vigent:

“Ens semblava molt oportú obrir el debat per decidir entre tots quin model de mercat municipal necessita Vic. Ho hem parlat molt amb els companys de consistori, però ho volem obrir a tota la ciutadania perquè la gent tingui clar que volem canviar de model”

“Pels antecedents, l’entorn, les noves generacions, el que hem explorat a altres indrets i les tendències actuals del sistema alimentari, des de l’Ajuntament de Vic ens sembla que el mercat municipal no pot ser de cap manera com el que teníem fins ara. Ha de ser un model completament diferent fugint de convencionalismes”.

“El model que ens va presentar Justícia Alimentària quadrava exactament amb el que ja havíem explorat i creiem que era una bona idea iniciar aquests debats amb la seva experiència i les seves investigacions amb propostes d’èxit al País Basc.  D’aquí a uns dies, farem un altre debat exposant un altres opcions per tenir definit un model de mercat per Vic abans de finalitzar el mandat”.

“No hi ha res predeterminat. És a dir, el model que decidim entre tots i totes serà el millor per la ciutat. Evidentment, ens condicionarà la ubicació. L’edifici actual del mercat municipal s’enderrocarà i allà hi anirà un altre equipament. No saben si hi haurà espai pel mercat municipal, però segons el model que decidim potser observem que aquell lloc ja no és el més adient i optem per altres espais de la ciutat. En definitiva, el model condicionarà el lloc”.

“Fa molt temps que des de Creacció fem bona feina amb els agroproductors d’Osona i el Lluçanès dins del projecte Osona BioCircular, que té com a objectiu donar a conèixer l’oferta de petits productors i canviar, a poc a poc, el model agroeconòmic de la comarca”.

Javier Guzman, director de Justícia Alimentària, va mostrar desenes de retalls de premsa amb titulars indignats amb la campanya de mercats municipals de Justícia Alimentària i la reacció furiosa de partits polítics. Tot seguit va ampliar informacions sobre el context de la campanya de mercats i la importància de l’entesa entre ciutadania i adminsitració per mirar endavant amb optimisme:

“És molt important que hi hagi aquesta voluntat d’obrir un procés participatiu i de canvi de model de mercat. A més a més, hi ha una oportunitat oberta perquè el mercat està tancat i es pot començar de zero. Ens fa especial il·lusió ser aquí perquè a Vic és on tenim un dels nuclis de voluntàries més antic i experimentat”.

“Amb la campanya de “Reclama el teu mercat!” hem volgut cridar l’atenció de la població per obrir un debat molt conegut a certes parts del món. Per exemple, des de la FAO fa temps que en parlen, però aquí sembla un tema tabú. Una de les accions va ser posar cartells per moltes ciutats espanyoles amb el missatge “Els mercats es moren” per parlar de la decadència actual de la xarxa de mercats municipals. El que no podíem esperar era la indignació i el rebuig frontal de partits polítics, associacions privades i peticions del PP de retirar la campanya. A més a més, l’impacte mediàtic continua sent enorme amb més de 236 mencions a mitjans de tots els formats”

“Ens preguntem per què s’han molestat tant amb la campanya? Creiem que el motiu és que hem obert un debat, un debat ocult. Tots sabíem que quelcom estava passant amb els nostres mercats, però no posàvem noms al problema. I si no poses noms propis, el problema no existeix. I el que està passant és que tenim una infraestructura pública, una enorme xarxa de mercats municipals, que està en decadència i en fase de privatització encoberta per part de grans cadenes de supermercats”.

“No sabem si serem l’última generació amb una xarxa de mercats municipals públics. I és molt trist perquè estem perdent una gran oportunitat: fer servir aquesta xarxa pública de mercats municipals per oferir una alimentació fresca, saludable i justa per a tothom. En definitiva, una oportunitat única per reconnectar-se amb el territori a través d’un circuit curt”.

“Si ens creiem que estem en una crisi alimentària i climàtica enorme, els mercats municipals són la millor eina per connectar a petits productors, pagesos i ramaders amb els consumidors del seu territori. Tenim un equip públic i ara toca tornar a aplicar-hi polítiques públiques.

“Fixeu-vos si el tema és greu, i no es vol que ningú ho sàpiga, però ara mateix no sabem com estan realment els mercats municipals d’arreu de l’Estat espanyol. No hi ha un informe oficial amb números de mercats tancats i parades sense relleu generacional. Tampoc sabem obertament qui mana a cada mercat. Hi ha rumors i notícies aïllades, com les del mercat de Martorell amb el supermercat Lidl i sis cuines fantasma canibalitzant l’espai”.

“Hi ha certs processos de privatització molt preocupants que van més enllà de cedir un espai a un supermercat convencional. I té a veure amb treure’s un problema de sobre i cedir-lo a algú que tingui més capacitat per resoldre-ho. Pretendre treure’s el problema de sobre comporta problemes més grans”.

“El nostre informe no es redueix a denunciar una realitat dolorosa i disfuncional, també ofereix alternatives de futur. No creiem que es pugui fer el mateix mercat a tots els territoris, però presentem models d’èxit a Azpeitia i Bergara perquè creiem que es poden replicar en menor o major grau. Són dos models semblants a Vic, perquè l’edifici del mercat estava abandonat i es va obrir un procés participatiu, una taula de l’alimentació, entre administració i ciutadania. La idea és mostrar aquest model i la nostra campanya a diferents ciutats i que ens escoltin més ajuntaments”.

“El que volem deixar clar és que és possible recuperar un mercat municipal de l’oblit. És possible si el model és participatiu i cooperatiu i se sap crear un entorn alimentari. No tan sols de consum, sinó també de producció i de territori. Si s’ha fet a diferents poblacions espanyoles i europees, per què no ho fem aquí? Tot dependrà de dos elements: l’empenta de la gent, cal incendiar a la població perquè els mercats són nostres. I que hi hagi voluntat dels poders municipals. Perquè la transformació dels mercats municipals ens interpel·la a tots i a totes. Justícia Alimentària estarà a la disposició de tots aquells municipis que necessitin suport, l’espurna per activar-se. La xarxa de mercats té massa valor per deixar-la escapar i si no fem res, les pròximes generacions ens reclamaran la nostra deixadesa”.

Ferran Garcia, investigador de l’informe de mercats municipals de Justícia Alimentària va exhibir dues fotos de passat i present del mercat de Covent Garden a Londres per exemplificar com un dels principals llocs de subminsitrament d’aliments frescos on la ciutadania comprava diàriament la base per omplir la cistella de la compra de la gent del barri s’ha convertit en una zona de restaurants, botigues gurmet i d’atracció turística, va donar tota una sèrie de titulars:

“Els mercats municipals són una infraestructura pública per una raó: perquè històricament es va entendre que el sector privat no seria capaç d’oferir adequadament el servei  alimentari d’omplir la cistella de la compra de la gent del barri a un preu just. Per tant, s’entenia que per garantir la seguretat alimentària de la població calia intervenir des de l’administració pública. Amb la mateixa lògica que s’intervé en el sector educatiu o sanitari públic. És transcendental, en conseqüència, no oblidar mai la missió pública de qualsevol mercat municipal. Totalment equivalent a la funció d’un CAP o una escola. Tot són drets fonamentals molt importants. Aquesta era la funció original que s’ha anat desvirtuant i degradant durant els últims anys”.

“Quan treballem sobre els sistemes alimentaris, sovint oblidem un element fonamental: les infraestructures. Tots els aliments, ecològics o no, han de passar per uns llocs físics. S’han d’elaborar, distribuir i comprar en uns llocs concrets. I és important entendre que la cosa pública ha d’intervenir en aquestes infraestructures alimentàries si volem que siguin hegemòniques. Perquè sense elles, el model esdevé eteri i es fa molt difícil que pugui caminar. Tenim la sang, però no hi ha artèries i el que queda és una hemorràgia. És transcendental entendre-ho per encarar amb èxit qualsevol iniciativa de reforma actual de mercat municipal”

“La funció original de qualsevol mercat municipal és la d’oferir un espai i una font de subministrament alimentari bàsic per la majoria de la població d’una ciutat, un barri o un poble. Però aquesta no és la funció que tenen en la immensa majoria de casos”.

“Hi ha tres elements que ens han portat a la situació actual: privatització massiva de l’energia, telecomunicacions i transports, el supermercadisme, les reaccions equivocades dels mercats municipals per combatre el supermercadisme. La privatització pot ser molt descarada, com és el cas de la Comunitat de Madrid, i en altres casos com l’Ajuntament de Barcelona, que és més subtil. En qualsevol cas, la gestió es va privatitzar i, en el millor dels casos, es va passar a una gestió públicoprivada. No tan sols del dia a dia, sinó també de l’estratègia de futur per saber cap a on anaven els mercats del futur. Això diu molt per entendre on estem. Perquè qualsevol iniciativa de canvi que es proposa, amb la bona voluntat des del punt de vista polític, és impossible, ja que el rebuig de qui gestiona actualment els mercats és frontal. Aquest és un primer obstacle que cal esfondrar perquè els mercats són públics i, per tant, no pot haver-hi una barrera no pública si existeix una voluntat pública de fer política”.

“La compra d’aliments a les grans cadenes de supermercats no tan sols és l’opció predominant entre la població, sinó que gairebé és l’única. Hi ha molts tipus de supermercats, però en el Fons són el mateix. Hi ha molts accents, però la llengua és la mateixa. I el mercat municipal té molts problemes per competir amb la iniciativa privada. Això va ser el cop de gràcia per molts mercats municipals que ja coixejaven”.

“Els mercats van tenir quatre respostes a la posició dominant dels mercats: la primera va ser mimètica. És a dir, voler ser un supermercat oferint el mateix tipus de producte, ampliant horaris i posant pàrquing. Però evidentment no va servir per competir. La segona reacció va ser de simulació. Simular que un mercat municipal pot ser un centre de degustació, un espai amb bars, restaurants i parades amb barres per proveir alimentació elaborada. Una simulació que porta a la desaparició de la funció original. I una tercera reacció dels mercats va ser la museïtzació o espectacularització dels mercats. Especialment, la dels edificis amb interès arquitectònic per convertir-se en atracció turística. Hi ha molts exemples que passen a un altre departament no alimentari. I una quarta i última reacció va ser no fer res. Si no es feia res, aquell mercat agonitzava i finalment moria. I ens adonem que el territori està escampat de cadàvers”.

“Els mercats municipals són una de les poques infraestructures públiques que encara existeixen. Encara que sigui en forma de cadàver o fòssil. Amb això vull dir que no és un record boirós explicat per un avi, encara hi és i és important que encara hi siguin amb un estat deplorable”.

“Els mercats municipals del futur requereixen un canvi de governança, cal recuperar el control públic, sinó serà molt difícil. L’oferta i els preus dels aliments d’un mercat municipal ha de reflectir aquesta funció pública encomanada. I, per tant, aquests aliments han de tenir uns atributs diferents els que trobes a un supermercat. A més a més, els mercats no haurien de ser tan sols un espai comercial per comprar aliments. Han de ser molt més i han de ser elements dinamitzadors de l’alimentació de l’entorn i s’ha de vincular a altres infraestructures públiques que haurien d’existir dins d’un mercat: cuines comunitàries, obradors cooperatius, centres logístics compartits, espais de formació. Tot això genera una xarxa pública més enllà d’oferir el dret a l’alimentació a la població”.

“Per què ha generat tant soroll la campanya a les ciutats amb el missatge de “els mercats es moren”? Jo crec que és perquè estem insinuant un fet i no és agradable. Però també perquè el que es reclama no és tan sols un mercat municipal, sinó la intervenció pública a l’alimentació i a les seves infraestructures. No pot estar tot en mans del sector privat. Us imaginaríeu unes meravelloses polítiques sanitàries sense centres d’atenció primària ni hospitals ni enfermeria ni medicina? On està el sector públic en aquestes infraestructres bàsiques alimentàries? És aquesta pregunta el que molesta”.

“Un mercat municipal públic no és un caprici. Quan entres en un mercat municipal ets clients perquè compres, però és nostra. I això és important no oblidar-ho”