Què fem?
Per contribuir a millorar la formació, assegurar la propietat de la terra, l’accés al crèdit ia canals de i comercialització a Justícia Alimentària estem reforçant l’associacionisme dels camperols i camperoles, aquestes formes d’organització milloren el control que els i les camperoles tenen sobre tota la cadena de valor de les seves produccions i els permet obtenir un valor afegit perquè els seus ingressos siguin suficients per accedir als serveis bàsics i millorar la seva posició familiar.
El camp Congolès
Les problemàtiques específiques de la pagesia se centren en la inseguretat alimentària, els conflictes relacionats amb la propietat de la terra i la dificultat d’accés als recursos productius (llavors, aigua, crèdit, etc.). La corrupció instal·lada als poders públics permet l’entrada massiva de multinacionals, companyies mineres i inversors que representen una gran amenaça per a una població on el 70% viu del sector primari (agricultura, ramaderia, pesca i explotació silvícola).
La producció agrícola i ramadera és eminentment agroecològica ja que no s’utilitzen factors de producció externs com adobs químics o fitosanitaris, això provoca una situació d’equívoc generalitzat en considerar que un canvi de model productiu cap a la intensificació pot contribuir a una millora de la seguretat alimentària, sense visualitzar que provocaria l’obligació de l’increment de la superfície cultivada per unitat familiar i per tant un èxode del camp a la ciutat, així com una dependència externa i baixada generalitzada dels marges econòmics, encara que es donés un increment dels productius.
Elaboració de polítiques públiques de desenvolupament
La feblesa de l’estat el fa vulnerable a la influència dels grups de poder a les iniciatives d’elaboració de polítiques, així com de canvis legislatius que puguin afectar la propietat de la terra, pecuària, pesca etc. Aquesta situació suposa alhora un risc i una oportunitat per a les organitzacions camperoles que estan fent un gran esforç per influir en aquests processos perquè les noves polítiques assegurin la sobirania alimentària i uns models de producció sostenibles.
La revisió de la (ja aprovada) llei que defineix els principis fonamentals del sector agrícola (Loi portant principes fondamentaux relatifs au secteur agricole) serà molt important ja que regularà la propietat de la terra i tindrà, per tant, una enorme influència sobre el futur de les famílies productores, que hi accedeixen a través del dret de costum tan arrelat al país.
En aquest context, estem recolzant les organitzacions camperoles que han intervingut en la discussió del Codi Agrícola, ajudant en el procés de reflexió i de pressió política que es va posar en marxa a Kinshasa durant més d’un any de discussió. El redactat final conté aspectes molt satisfactoris que van ser inclosos a la llei a causa de l’acció realitzada pel lobby d’organitzacions camperoles que donem suport.
L’associacionisme permet a les comunitats pageses trobar el valor afegit
El sistema majoritari de producció agropecuària i pesquera, es basa en petites superfícies orientades a la subsistència, amb pocs excedents que són freqüentment transformats de forma artesanal i comercialitzada a mercats locals a través de circuits curts. Curiosament aquestes unitats productives són a moltes zones del país el paradigma de la producció agroecològica i del baix ús d’insums per unitat produïda, doncs el problema fonamental rau en com passar de l’autosuficiència cap a la producció d’excedents sense perdre el principi d’agricultura sostenible en això.
Per contribuir a millorar la seva formació, assegurar la propietat de la terra, l’accés al crèdit ia canals de i comercialització a Justícia Alimentària estem reforçant l’associacionisme dels camperols i camperoles, aquestes formes d’organització milloren el control que els i les camperoles tenen sobretot la cadena de valor de les seves produccions i els permet obtenir un valor afegit perquè els seus ingressos siguin suficients per accedir als serveis bàsics i millorar la seva posició familiar.