Justícia Alimentària destapa les vergonyes del lobby carni

Justícia Alimentària presenta l’informe «El poder a l’ombra. Apunts sobre el lobby carni» amb l’objectiu de desemmascarar la impunitat del lobby que treballa incansablement per influir en els poders públics segons els seus interessos i canviar el marc mental de la societat respecte a la carn.

La investigació destapa el seu poder dins de societats científiques, mèdiques i mitjans de comunicació, entre d’altres, per canviar la seva manera d’actuar i els seus discursos, anteposant d’aquesta manera els interessos de la indústria als de la salut pública. Aquestes pràctiques de la indústria busquen evitar, o almenys retardar, els canvis en l’opinió pública que permetrien accions legislatives i reguladores per reduir el consum de carn en la societat.

En els darrers temps han començat a sorgir regulacions sobre la presència d’aliments processats a les escoles; alguns països han decretat un nou etiquetatge nutricional més simple i eficaç que el que va imposar la indústria alimentària el 2011 a la Unió Europea; n’hi ha que han començat a regular la publicitat d’aliments insans adreçada a la població infantil i també, en algun cas, s’estan començant a implementar polítiques fiscals contra alguns d’aquests aliments. Mesures d’aquest tipus no són noves, van començar a desenvolupar-se fa ja més de cinquanta anys, quan van començar a conèixer-se els perills del tabac. La societat pot exercir pressió perquè hi hagi un paquet coherent i eficaç de polítiques públiques que protegeixin la salut de la població; però tot això podria tenir un impacte considerable en la indústria, ja que baixarien les vendes i provocaria canvis directes en la seva forma de fer negocis. Cal no oblidar que el principal interès de les corporacions privades és incrementar els seus beneficis econòmics per rendibilitzar la inversió dels seus accionistes, davant els quals han de respondre, augmentant el volum de vendes i maximitzant els marges de benefici. Si el producte comercialitzat és nociu per a la salut pública, el dilema és irresoluble: o milloren els beneficis de la indústria o millora la salut pública, les dues coses alhora són incompatibles.

Per tant, l’objectiu de la indústria alimentària és impedir o demorar la instauració de polítiques de salut pública que afectin els interessos de les corporacions privades, promovent en el seu lloc cortines de fum i mecanismes d’autoregulació o mesures de caràcter exclusivament educatiu.

A la investigació s’exposa com treballa el lobby de la indústria per aconseguir impedir aquest tipus de polítiques amb l’aval científic i l’aval de les administracions públiques, a través dels seus discursos, les seves propostes i els seus productes; explica com bloqueja les propostes que incideixen en les causes reals de l’alimentació insana i se substitueixen per altres de pròpies que actuen com a cortina de fum però no són efectives; i finalment, l’informe detalla com el lobby busca unir la seva imatge a la salut i emetre el missatge que és un actor que s’esforça al màxim per aconseguir una alimentació sana, i per això busca unir la seva imatge a la d’institucions de salut i actes esportius, generar acords voluntaris, sumar-se a campanyes sense efecte real, etc. També, a través d’estudis científics finançats per la pròpia indústria, es posa en dubte la relació causa-efecte del consum excessiu de carn i les malalties, obtenint conclusions com que «la carn és un aliment saludable i necessari per portar una vida saludable». O s’utilitza una altra tàctica, com la d’atacar la ciència independent i oferir la ciència amiga de la indústria que genera dubtes a la societat, amb frases de l’estil: «No hi ha evidència científica entre el consum excessiu de carn i la malaltia».

En l’afirmació «l’alimentació insana és un problema individual, de mala elecció en la compra o en el menjar», en cap cas s’hi assenyalen els aspectes socioeconòmics i estructurals que influeixen en la dieta de les persones ni la manca d’informació objectiva a què s’enfronta el consumidor o consumidora a l’hora de comprar aliments. I una altra idea important que utilitza és que en cap moment s’atorga cap responsabilitat a la publicitat o el màrqueting en els problemes de salut o el consum d’aliments malsans, sinó que es culpabilitza les famílies com «les principals responsables de l’obesitat infantil».

Consum de carn

Les dades sobre consum de carn són devastadores: es menja molta, moltíssima carn. En concret, es menja sis vegades més carn de la necessària, però, a més, es menja deu vegades més carn vermella de la recomanada i vuit vegades més de la processada. Pel que fa a la població infantil de l’Estat, menja entre 3,5 i 4 vegades més carn que el màxim recomanat; 3,5 vegades més carn vermella, i entre el doble i el triple de processada, amb les conseqüències de salut que això implica per a la població infantil i adulta.

El volum de consum de productes carnis s’ha de reduir perquè està afectant de manera molt negativa la salut poblacional. Una disminució del consum significa una disminució de les vendes. Dit d’una altra manera, com més vendes, menys salut. Com més salut, menys vendes.

La indústria càrnia, un gegant

El poder del sector carni a l’Estat espanyol és molt gran, la qual cosa significa que els interessos que estan en joc són proporcionals a la seva magnitud. L’Estat espanyol és el tercer país del món productor de porcí (només per darrere de la Xina i els Estats Units) i, dins de la Unió Europea, des de 2015 supera Alemanya. Ara bé, hi ha una diferència molt significativa entre tots dos: Alemanya fa anys que ha anat baixant el seu cens, mentre que a l’Estat augmenta. Alemanya s’està plantejant mesures per pal·liar la situació (amb impostos carnis, per exemple), mentre que a l’Estat espanyol s’afavoreix la indústria tot el que es pot a través d’ajudes públiques i legislació tova. A l’Estat hi ha gairebé 30 milions de porcs: un porc per cada persona més gran de 20 anys. De nou, la diferència amb Alemanya és més gran si ho comparem amb la població. El segon país porcí de la Unió Europa té un porc per cada tres persones. L’Estat espanyol també és el tercer exportador de carn porcina del món, cosa que significa que s’exporta part de la producció, però els costos ambientals i socials queden tots al nostre territori.