Les 10 mesures alimentàries urgents que no veuràs en el programa dels partits polítics a Catalunya

• Decàleg per a una transició alimentària urgent adreçat als partits polítics que es presenten a les eleccions a Catalunya el proper 12 de maig del 2024

• El sector porcí, la sequera extrema, els plaguicides, una nova fiscalitat, la llei de publicitat infantil o l’educació alimentària entre els punts més destacats

Aquestes són les 10 mesures urgents de Justícia Alimentària per assolir una transició alimentària local, justa i verda que pretén incidir en la redacció dels programes dels partits polítics que es presentin a les eleccions catalanes:

1) Redactar i implementar un pla estratègic de reducció de caps de bestiar porcí fins a un 50% l’any 2030 per assolir un llindar sostenible des d’un punt de vista climàtic, ambiental, social i de salut. També cal limitar i reduir la capacitat dels escorxadors actuals, així com implementar una estratègia de reconversió del sector porcí industrial a Catalunya que inclogui ajuts, suport i acompanyament als actors implicats per incrementar significativament les mesures de suport als sistemes productius ramaders agroecològics i sostenibles.

2) Elaborar, mitjançant l’Agència Catalana de l’Aigua, un pla de recuperació d’aqüífers i dels sòls contaminats per nitrats. Cal regular la preservació i ampliació de la terra d’ús agroramader paralitzant qualsevol acció de destrucció dels sòls fèrtils. Per aquest motiu, cal delimitar el concepte «ús agrari» a partir de plans especials o altres instruments de gestió i planificació territorial que permetin caracteritzar els usos de la terra fèrtil.

3) Incentius, dins de les competències i capacitats autonòmiques i locals, per a l’abandonament de l’ús de plaguicides, com és el cas del glifosat o els neonicotinoides. I prohibició del cultiu d’organismes transgènics.

4) Aprovació d’una llei de compra pública alimentària de proximitat, agroecològica i de comerç just a la restauració col·lectiva. A partir, per exemple, de la introducció de criteris específics als plecs de condicions d’adjudicacions.

5) En aquells municipis que disposin de mercats municipals i/o llotges de titularitat pública, establir criteris tècnics i polítics per afavorir decididament la comercialització d’aliments de proximitat i agroecològics. I la creació d’una xarxa municipal ben arrelada.

6) Impuls per a la creació d’empreses públiques de producció primària i de serveis (gestió de residus, transformació agroalimentària, gestió forestal, etc.) i fer cessions o acondicionar infraestructures municipals o mancomunades per a ús públic (trulls, escorxadors, espais de coworking, centres logístics, obradors i cuines). Inversió, ajudes i dinamització en infraestructures per als circuits alimentaris locals, des de sistemes de distribució alimentària fins a centres de recollida i distribució compartits, escorxadors locals, etc.

7) Prohibició de qualsevol forma de publicitat adreçada a públic infantil d’aliments amb perfils nutricionals insans en el marc de competències autonòmiques i locals,

8) Prohibició urgent de la venda de begudes “energètiques” a menors d’edat.

9) Impulsar la incorporació de l’Educació Alimentària, des de la sostenibilitat i la justícia social, a totes les etapes del sistema educatiu català.

10) Aprovació d’una fiscalitat alimentària alineada amb els objectius de salut pública, que gravi aquells aliments més perjudicials per a la salut. Especialment, pensant en productes amb alt contingut en sucre i carns processades, així com l’aplicació de l’IVA zero per a productes més saludables.