Dona-li la volta: tria la carn ben feta
5 juliol, 2021
Núria Llabrés, coordinadora de Justícia Alimentària a les Illes Balears
Article publicat de manera original a la revista del Col·legi de Veterinaris de les Illes Balears
Davant els grans reptes globals els quals afrontam, com són la fam i la pobresa, el canvi climàtic, la salut alimentària o la pèrdua de biodiversitat i de sòl fèrtil, el com ens alimentam agafa molta rellevància. El sistema alimentari actual globalitzat, basat en produccions intensives i productes quilomètrics, és fràgil i vulnerable davant les crisis (climàtica, sanitària,…), fet que fa necessari treballar cap a la creació de sistemes alimentaris locals, resilients, saludables i, sobretot, populars.
La producció i el consum de carn procedent de la ramaderia industrial esdevenen un element clau dins el sistema alimentari actual i generen bona part dels desequilibris tant en l’àmbit global com local. La campanya “Dona-li la volta: tria la carn ben feta” pretén sensibilitzar sobre aquests impactes per fer evident la necessitat d’un canvi de model i un canvi en els hàbits alimentaris que afavoreixin una activitat ramadera extensiva, sota criteris agroecològics i un consum de carn, d’acord amb les recomanacions de salut.
La ramaderia industrial va néixer en paral·lel a la revolució verda agrícola com a complement ideal per aquesta, però igual com la revolució verda, els anys han demostrat que més que solució a res, la ramaderia industrial ha esdevingut un dels principals problemes ambientals, socials, de salut i econòmics del planeta.
En realitat la ramaderia industrial actual explica, com poques, els mecanismes de funcionament de l’actual fase del capitalisme alimentari i els seus impactes. El complex soja-carn, per exemple, abraça aspectes com la desforestació i la destrucció d’ecosistemes a l’Argentina, el Paraguai o el Brasil, la contaminació intensa via agrotòxics de terres, aigües i comunitats senceres, l’agressió irreversible al territori a través de la construcció d’infraestructures d’exportació, la vulneració de drets humans en comunitats pageses, la migració rural-urbana forçada, el paramilitarisme, etc. Però també, i de manera indissociable, explica la destrucció d’ecosistemes al territori espanyol en les zones on les granges ramaderes industrials dominen el paisatge, la pèrdua de la pagesia local o el control oligopòlic d’un grapat d’empreses que condicionen bona part de les decisions polítiques. Al mateix temps, més enllà de la producció, el desenvolupament excessiu i expansiu de la ramaderia industrial, acompanyat d’una publicitat enganyosa, ha arrossegat una modificació de consum alimentari i canvi d’hàbits.
Actualment a Espanya es menja 6 vegades més carn de la recomanació màxima, i si ho restringim a la carn processada (classificada com a cancerígena per l’OMS) és com a mínim 8 vegades per sobre la recomanació. Aquest consum està generant greus problemes de salut, i és un dels principals desafiaments dels sistemes públics de salut i de polítiques sanitàries.
La campanya no pretén ser una crítica a la producció de carn per se, sinó a la producció industrialitzada i a les empreses que es beneficien dels desequilibris del sistema actual. La ramaderia té un paper clar i demostrat en els agroecosistemes del nostre territori. Fa una funció de simbiosi amb el sistema agrari i, si es fa ben feta, permet tancar i completar els circuits energètics i de materials d’aquests sistemes, a més de ser una bona font d’alimentació saludable i equilibrada.
Amb tot, convidam a donar-li la volta a la qüestió. Amb la premissa que hem de reduir el consum de carn actual, a tres racions màxim per setmana, també hem d’apostar perquè la carn que consumim estigui ben feta, i no ens referim a que estigui al punt. Què li demanam a la carn ben feta?
- Que contribueixi a una economia justa amb la pagesia del nostre territori perquè pugui treballar la terra amb respecte i viure dignament del camp.
- Que sigui de proximitat que contribueixi a un paisatge en mosaic i aposti per les races autòctones de les nostres illes.
- Que la gestió ramadera sigui extensiva i ecològica contribuint al benestar animal i proporciona una alimentació de qualitat al bestiar, a la vegada que afavoreix un adobament racional del sòl.
- Que aposti per circuits curts de comercialització que ens permeti tenir més a mà la informació que volem saber.
A les Illes Balears hi ha moltes iniciatives de ramaderia extensiva, ecològica i familiar que aposten per aquesta carn ben feta i que cerquen, a través de la venda directa, de cooperatives o carnisseries de proximitat, la complicitat de consumidors i consumidores. A la pàgina web del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (www.cbpae.org) es pot consultar el directori de finques productores, elaboradores o comerços on trobar aquesta carn.
En el marc de la campanya, la qual rep el suport de la Direcció General de Cooperació del Govern de les Illes Balears, s’ha elaborat una exposició que acompanyarà diferents xerrades previstes a espais, com les biblioteques, associacions de veïns o casals de barri. També està previst realitzar una campanya de difusió per xarxes per tal promocionar aquestes iniciatives locals i agroecològiques.
Territori: Illes Balears