Justícia Alimentària demana actuar d’urgència davant de la «pujada insostenible» dels preus dels aliments.

Justícia Alimentària reclama mesures urgents per afrontar immediatament la pujada sense precedents del preu dels aliments bàsics. “La situació és insostenible i obliga a prendre decisions urgentment per evitar que els alts preus afectin l’economia i la salut de la població més vulnerable“, manifesta el director de l’organització, Javier Guzmán.

Segons l’IPC del maig del 2022 -Índex de Preus al Consum-, l’alimentació ha pujat de mitjana un 9,8%, encara que són els aliments bàsics els que han pujat molt per sobre de la mitjana: l’oli d’oliva, un 36 ,5%, les pastes alimentàries, un 27,9%, les farines i altres cereals, un 25,5%, els ous, un 25,3% o la llet sencera, un 16,7%.

A més, altres productes habituals de la cistella de la compra com la carn d’au o el pa han pujat un 13,6% i un 12,6% respectivament, i el peix fresc o refrigerat, un 11,7%, i productes igualment bàsics i, el més important, fonamentals en una dieta saludable, com l’arròs, els llegums i les hortalisses, costen un 10 per cent més. Segons les darreres dades, amb aquests preus, cada persona gastarà 200 euros més de mitjana que l’any passat comprant els mateixos productes.

Per contra, els aliments que han pujat menys són els més insans. A la cua de l’increment de la inflació hi ha el sucre i el menjar preparat, que només puja un 5,8%, un 5% els refrescos o un 4,5% la confiteria.

“Aquestes dades posen sobre la taula una realitat incontestable, i és que menjar més o menys saludable és avui entre un 10 i un 36% més car que fa un any“. Aquesta situació i el risc per a la salut alimentària de tots, afegeix Guzmán, exigeix ​​”mesures urgents que ajudin les famílies i la població més vulnerable a alimentar-se de manera saludable sense posar en risc la seva salut ni la seva economia”.

Justícia Alimentària ja va reclamar el 2019 aplicar una política fiscal alimentària que reduís al 0% l’IVA dels productes saludables per garantir l’accés a una alimentació bàsica sana per a totes les persones, atès que amb prou feines hi ha diferència fiscal entre l’IVA de les fruites, llegums o peixos i el de la brioixeria industrial o les begudes ensucrades.

Després de la pandèmia per COVID-19 el 2020, la guerra d’Ucraïna el 2022 i les conseqüències sanitàries, socials i econòmiques, Justícia Alimentària reclama urgentment mesures per contenir la pujada de preus a l’alimentació i l’impacte en la salut i en l’economia de la població més vulnerable, posant èmfasi en la infància i l’adolescència, en la gent gran i les famílies de rendes baixes. Per tant, a l’aplicació de l’IVA Zero als aliments bàsics, Justicia Alimentaria proposa quatre mesures urgents més:

1. Definir la cistella de la compra bàsica d’aliments frescos i limitar-ne el preu.
2. Oferir un bo social per a l’alimentació fresca per a famílies amb menys renda.
3. Vigilar la cadena alimentària i sancionar en casos d’abusos als preus d’aliments bàsics.
4. Mantenir les beques de menjadors escolars durant les vacances d’estiu.

En els darrers 20 anys, la dieta dels països occidentals ha canviat molt i el 70% del que mengem són aliments processats amb altes taxes de sucres, greixos i sal. Aquests ingredients provoquen que, només a l’Estat espanyol, un 40-55% de les malalties cardiovasculars, un 45% de les diabetis i un 30-40% d’alguns càncers, com els d’estómac i còlon, es poden atribuir a l’alimentació insana. Una estimació de l‟impacte econòmic de les malalties associades a una dieta insana ens ajuda a posar sobre la taula la magnitud del problema: 20.000 milions d‟euros anuals, el 20% del pressupost destinat a sanitat.

L’alimentació, un dret

Justícia Alimentària recorda, a més, que l’augment del preu dels aliments no és una qüestió puntual ni conjuntural per la crisi del COVID-19 ni tan sols la guerra a Ucraïna. “Es tracta d’un fenomen estructural sobre el qual fa anys que alertem“, manifesten.

“La nostra alimentació es basa en les energies fòssils, mètodes de producció altament demandants d’energia que van des dels fertilitzants sintètics o els plaguicides fins a la mecanització i un comerç internacional desbocat“. Per tot això, exigeixen polítiques públiques que, més enllà de mesures reactives, prevegin l’alimentació com un dret fonamental a què s’accedeixi en condicions justes, saludables i sostenibles, per a les persones i el planeta.

Firmes

Davant d’aquesta situació, Justícia Alimentària ha impulsat una campanya de recollida de signatures per reclamar al Govern un avenç ferm cap a una fiscalitat alimentària més justa en què s’abarateixin els aliments sans, a més de mesures contundents que garanteixin l’accés a una alimentació saludable, justa i sostenible.